dimarts, 28 de gener de 2014

Angel, Harold


Harold: vius en un somni perquè la vida de veritat és un malson. A favor teu puc dir que cap pecat no entenc millor (ni envejo més) que pactar amb el diable. No es tracta d'aconseguir diners ni dones ni fama ni possessions. Es tracta precisament de tot el contrari: abandonar-ho tot i aconseguir una dolça amnèsia. Que em permeti no saber qui vaig ser. Viure com un gris obrer en un pis petit, en una discreta i humida ciutat de províncies més aviat bruta, sorollosa, molt al sud,

En plegar de la fàbrica vull fer una cervesa poc freda damunt el taulell corcat, mirar estupideses al televisor del fons o perdre'm en el no-res d'un partit de futbol, no saber si sóc a Detroit o a la Gorky soviètica: la cadena de muntatge a la fàbrica de cotxes és simètrica a les dues ciutats, 

Una ciutat calurosa i remota on les tardes passen a poc a poc, les postes es fan llargues i els malves del cel conviuen durant moltes hores amb els taronges i els blaus encesos. Núvols de tant en tant, olor d'aigua dolça estancada amb caimans hieràtics, el front i les aixelles plenes de perles, sempre massa roba, massa mitjons, quina enveja els nens amb calça curta i xancles xipollejant als tolls,

Somiar cavalls blancs muntats per genets nus i de pell daurada, Arearea, xafogor i vestits blancs, salabror, les nits càlides i la lluna groga. Però... però de tant en tant torna el teu passat, Harold. Hi havia bitllets, molts bitllets. En diuen show-bussines o espectacle o entreteniment de les masses. Les masses han de ser constantment entretingudes perquè vés a saber què se'ls passaria pel cap si no les entretinguéssim, potser se'ns complicaria tot i calarien foc als contenidors dels carrers cèntrics, a les nits,

Ho has de comprendre: no hi ha prou pasta al món per pagar un policia per cada ciutadà: més val que siguin homes i dones entretinguts que no pas ciutadans. Podríem inventar-nos el nacionalisme, l'independentisme, el Barça o la Bono-lotto, qualsevol cosa que els entretingui. Els nens a les escoles, els adults a les oficines i les fàbriques. Els vells als sanatoris. I sobretot -sobretot!- les pantalles arreu, pantalles ben grans i ben lluents,

De vegades el passat et ve a buscar. És un home ben vestit que sembla un home de negocis. Sembla que sorgeixi d'un somni, però afirma que és real. Tu, Harold, encara una mica ingenu creus que et pots amagar altre cop al somni, i somies somiar un somni més endins del somni però potser tan sols has sortit del somni i vet aquí el món: un home vestit amb trajo i corbata, com un banquer o un inversor,

I si no és el somni et diuen que hi ha el vudú i la màgia negra, que allà encara t'hi podries refugiar, aixoplugar-te del món dels negocis i els deutes i les nòmines i els rebuts, factures, buròcrates, bàrmans, sots-inspectors, semàfors, anuncis classificats, hipoteca, contracte, subvenció, conseller de cultura. Però l'amo de la botiga d'elixirs, espelmes, naips i cartes astrals és aquest mateix home, el del trajo i la corbata, potser d'Unió Democràtica de Catalunya, potser de jove bona persona tan sols una mica gilipolles, és clar,

La ciutat sempre és una sola ciutat, Dunwich, la ciutat governada per un horror antic i sense carrers de sortida: totes les carreteres descriuen una paràbola perversa que et torna cap dins, com si fossis als filaments de la gran Medusa que juga una estona amb tu abans d'engolir-te,

Harold: si vas pactar amb diable va ser per la teva pròpia voluntat, què carai, perquè quan eres jovenet sí que sabies trobar la carretera que du cap a les muntanyes i els rius gelats on l'aire era net, les noies, les oliveres flairoses després de la pluja i la gran nit d'estiu amb els cometes que plouen, perquè Harold, ho has de comprendre, ho hauries de comprendre: no es pot pactar amb el diable dues vegades,



__________________
Aquest text és la primera ressenya que vaig escriure sobre Fallen Angel o Cor d'àngel, la novel·la de William Hjortsberg que he ressenyat abans. Com que aquesta no s'hauria entès massa bé, he decidit penjar les dues ressenyes per separat,






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada