diumenge, 26 de gener de 2014

A la negra Tiana

Foto: Autors de collita 2013 al Tiana Negra. Lluís Bosch, Salvador Balcells i Rafael Vallbona
Amb Rafael Vallbona i Salvador Balcells

Jordi de Manuel, Juli Alandes i Francesc Santolaria

M'agradaria haver escrit una crònica més o menys periodística del festival Tiana Negra, que enguany fa la segona edició i -jo diria que- duplica el públic i els participants. Pel gener del 2013 hi vaig anar una estona, d'oient. En aquell moment jo acabava de lliurar un original als editors de Crims.cat i és clar, pensava vés a saber si el 2013 em tocarà seure a les butaques del damunt de la tarima. Em mirava aquest organitzador i presentador excel·lent que és en Sebastià Bennassar i no sabia predir si seuria al seu costat el 2014.

Enguany he tingut el plaer de seure a la tarima però també a les butaques del públic, i el gust de participar en els debats des de les dues bandes. No sabria dir on m'ho he passat més bé, però això no és important: el que importa és justament haver-ho passat bé malgrat el cel gris, la humitat i que no m'agrada matinar en dissabte.

Foto: Sherlock i Pedrolo. Parlem de clàssics. Sebastia Bennassar Àlex Martín Escribà
David Aliaga, Sebastià Bennassar i Àlex Martín


Juli Capell (policia autonòmic), Anna M. Villalonga i Josep Forment

Aquest país on visc demana, reclama i de vegades somica ser un país normal, però per ser un país normal (què vol dir país i què vol dir normal ho deixo per als filòsofs i els sociòlegs, jo sóc un discapacitat per respondre) cal dur endavant accions com aquesta -entre moltes d'altres: parlar de literatura de gènere, parlar de cultura popular, anomenar Philip K. Dick al costat de Jordi de Manuel o The Wire al costat del Rafael Vallbona. Ni complexos ni banderes. Seure al costat de professores i professors d'universitat com l'Anna Maria Villalonga i sentir-se igual.

De vegades un dissabte esdevé Sabbath i és un dia especial.

Nota: les fotografies han estat gentilment manllevades a l'Anna M. V.

[Demano disculpes als lectors i lectores del bloc que s'han habituat a trobar relats negres, pessimistes o sardònics. De vegades -tan sols de vegades però per fortuna- els qui projectem una inevitable mirada negra sobre el món, en projectem una de rosa. ]

5 comentaris:

  1. Gràcies per la crònica, per les teves paraules i, sobretot, per la teva presència. La veritat és que, com tu ja saps perfectament, jo sento molt propera la teva obra. Ens ho vam passar molt bé a Tiana i espero (segur segur) que hi tornarem en moltes més ocasions. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, especialment! Segur que hi tornarem, perquè és necessari que aquestes iniciatives es mantinguin.

      Elimina
  2. crec que estàs al lloc que et correspon, iniciatives com aquestes estàn bé i són d'agraïr, hi ha moltes maneres de fer país, i aquesta és una d'elles.

    ResponElimina
  3. ai Francesc, això de "fer país" m'ha fet una mica d'angúnia. Els qui vam anar, vam poder compartir opinions coneixement i riures entre els amants de la novel·la negra. Subscric el que diu el Lluís i l'Anna Maria, el festival va estar molt bé, val la pena i va ser interessant i divertit. I allò de fer país doncs mira jo no me'n vaig adonar...

    ResponElimina
  4. Lluís, has anomenat de passada el "policia autonòmic", que va desviar l'atenció des de la cosa literària a la més real. Jo crec que es va posar molt nerviós en sentir el nom "Benítez"... i em sembla que no deu haver llegit la Dominique Manotti.

    ResponElimina