L'aventura dels aventurers de Collbató Negre (Primeres Jornades de Gènere Negre i Policial) s'extén per un camí de deu dies de recorregut a peu. Del 28 de març al 6 d'abril. Només els qui s'arrisquen pisquen, diu la dita. El programa d'actes inclou taules rodones, projeccions de cinema, presentacions, exposicions, xerrades i gimcanes populars. I tast de pintxos negres per les tavernes de la vil·la.
Jo, que tan sols coneixia Collbató perquè al seu terme hi ha les Coves del Salnitre, he descobert que acull també altres misteris i ombres: he escoltat com es parla de crims i forenses, ficció i realitat en el gènere negre... M'oblidava de dir que -amb el risc de semblar un ximple esotèric- potser a les Coves hi ha el darrer amagatall del Grial.
A la segona taula rodona del diumenge trenta de març, la incombustible editora Anna Maria Villalonga ha fet l'enèsima presentació del recull de relats femenins Elles també maten, en companyia de Susana Hernández i Carme Torras, dues de les tretze autores del llibre. De gira pel plànol del país, avui han recalat a Collbató.
La taula rodona s'ha fet curta perquè el debat hauria donat molt més de sí. Li agraeixo que hagi reivindicat un cop més el gènere del conte, relat o novel·la breu, nouvelle, short story. La qüestió de la literatura femenina també és una qüestió a debatre amb calma, tot i que a mi m'agradaria que ja no calgués: Patrícia Highsmith, Ruth Rendell o P.D. James són enormes referents del gènere negre als quals la condició de dona no els hauria d'afegir ni de treure valor. Si algú creu en la igualtat de les persones, em penso que els seus genitals no ens han de condicionar en cap sentit quan parlem de literatura (breu o extensa). Sensibilitat femenina versus acció masculina? En podem parlar. Però Cuello de gatito negro del Cortázar sembla un text femení, i els Petits contes misògins o L'Home de quaitava els cargols de la Highsmith semblen masculins. Quin sentit té plantejar-se aquest dubte?
En seguirem parlant, perquè encara ens queda una setmana de Collbató Negre. I perquè, en acabat, potser compro el ticket per visitar les Coves del Salnitre i m'hi amagao per passar-hi la nit, furgant pels racons entre estalagmites blanques. A veure si, tot palpant, trobo la nansa del Grial.
Moltes gràcies! Ahir et vaig respondre aquí i no sé si va funcionar. El meu Ipad de vegades fa coses estranyes. Et deia que estem en la lluita, cada dia, per reivindicat el relat, la nouvelle i tot el que faci falta. Una abraçada!
ResponEliminaJo crec que aquesta lluita a guanyarem, i més encara amb lluitadores com tu,
Elimina