divendres, 24 de gener del 2020

EL CDR DE LA NOVEL·LA NEGRA CATALANA

Resultat d'imatges per a "contenedor quemado""

Avui m'he sentit pres per la nostàlgia en rebre un correu que em comunica el desè aniversari de l'Editorial Alrevés, que em va publicar dues novel·les fa uns anys, i després encara (!) un conte en una antologia. Llavors he repassat la petita porció que tinc de la col·lecció Crims.cat. Les meves aportacions a la col·lecció duen els números 9 i 18. Pitàgores hauria extret bones conclusions dels meus dos números i jo, sense ser un gran aficionat a la numerologia, també li trobo el seu què.

He fullejat alguns dels llibres, així pel damunt, com qui fulleja un diari de dretes al bar dels xinesos per dissimular que només hi ha entrat a alleujar la bufeta i per això es deixarà el cafè, intocat, al damunt del taulell. En aquesta edat la bufeta exigeix certes servituds i, d'altra banda, he de limitar el nombre de cafès diaris. Abans pixava dos cops al dia i em prenia vuit cafès. Avui, els números s'han capgirat: Pitàgores de nou. Nou, com el número 9 o la suma de l'1 i el 8 que conté el 18.

Mentre fullejava m'he recordat a mi mateix quan llegia aquests llibrets, mentre em qüestionava què vol dir novel·la, què vol dir novel·la negra i què dimonis vol dir novel·la negra catalana. Mai no vaig poder passar de la primera pregunta. Vaig participar a mitges en alguns debats sobre la puresa del gènere, les seves normes i exigències, les ortodòxies, els cànons, els imperatius. Eren debats avorrits i estèrils. Debatíem si tal títol és negre o no, si és més rosa que negre, si és digne de dur l'adjectiu de Hammett, si el negre espanyol més de veres és Julián Ibáñez. Hi va haver algú que, valent-se d'un cert prestigi (autoinvestit) es va qualificar a sí mateix de "gris asfalt" per escapolir-se d'algunes crítiques, i tot seguit un altre li va respondre que el seu estil era més aviat gris perla. Ja ho veuen: ens ho passàvem bé de la mateixa manera que qui el gat pentina.

Tornem enrere: avui, fullejant aquelles novel·letes que encara guardo a l'estanteria polsegosa, moltes de les quals no superen en ambició literària els enyorats Bolsilibros de Bruguera, me n'he adonat que cauen en certs tics, alguns dels quals de vegades molt irritants. Què caldria fer per escriure novel·la negra de veritat, a la Catalunya d'avui? he pensat -enlloc de pentinar el gat. I per això m'he adreçat a la Comissió per la Defensa del bon Redactat (CDR), que no ha tardat en respondre'm. I vet aquí la resposta del CDR:

LES NOU LLEIS DEL BON ESCRIURE EN GÈNERE NEGRE CATALÀ 
1- Queda taxativament prohibit explicar els àpats que menja el protagonista principal o secundari.  
2- Queda prohibit incloure receptes de cuina en una novel·la negra. Sí, ja sabem que el sobrevalorat Vázquez Montalbán ho feia però, caram, Montalbán no és Stendhal ni "Los mares del Sur" és "El roig i el negre". (I a més a més, Montalbán no era del tot català). Queda prohibit especialment incloure la recepta de la truita de patates (!!!), recepta que, per més que sigui impensable, apareix al número 22 de la col·lecció Crims.cat. 
3- Queda explícitament prohibit escriure la frase: "la inspectora va pujar a l'autobús i va validar la targeta multiviatge". Si qui l'escrigués fos del gènere masculí, seria emasculat. Si fos del femení, se li impediria la possibilitat d'obtenir el Premi d'Honor de les Dèries Catalanes. En cas que l'hagués obtingut li seria retirat, així com serien retirats als Monegros els membres del jurat que va incorrer en la falta. 
4- Queda expressament prohibit que el narrador afirmi que els Mossos d'Esquadra seran, algun dia, la policia de la República catalana: la novel·la negra no és un gènere que admeti la fantasia romàntica o les puerilitats. La novel·la negra és realista, no caldria recordar-ho. 
5- Està prohibit que el protagonista sigui un Mosso d'Esquadra progressista, bona persona i home o dona preocupat pel medi ambient, o que s'hagi llegit mai la Declaració Universal dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1895. Per entendre els motius d'aquesta cinquena norma cal remetre's al punt número 4. 
6- Queda prohibit de forma taxativa escriure aquest diàleg quan el protagonista entra en una perruqueria (de fet, també està prohibit que el protagonista entri en una perruqueria):
-És el primer cop que ve, oi?
-Sí.
-I com ho vol?
-Ho fem curtet?
-Val, vostè mateixa. Curtet m'està bé.
(Nota: si aquest diàleg s'esdevingués en un prostíbul, es podria considerar la proposta). 
7- Queda del tot prohibit fer ús de diminutius com ara "curtet". La novel·la negra no admet cursileries ni carrinclonades. L'ús de les cursileries i les carrinclonades no només malmet un text si no que malmet la pròpia Catalunya, terra d'indòmits, de desobedients i de crema-contenidors curtits, de pell gruixuda. 
8- Està especialment punit que, quan el policia protagonista ha resolt el cas, a les darreres planes, ho celebri servint-se una sola copeta (el diminutiu, el diminutiu!) de vi blanc català, del qual a més a més se n'anomeni la varietat autòctona del raïm emprat en la seva elaboració: aquell festival de novel·les grises i vins de tercera regional que se celebra en una localitat vinícola està molt bé, però incloure aquestes escenes només perquè t'hi convidin fa molta llàstima. (Nota: té una certa conya que el festival de la novel·la negra i el vi se celebrés en un local que se'l va endur l'aigua (!!!) riu Francolí avall). 
9- A partir del moment en què es publiqui aquesta normativa del CDR, qualsevol publicació que incompleixi la normativa serà llençada a un contenidor de paper de la Rambla de Catalunya (ni un paper a terra!) i tot seguit el contenidor serà degudament incinerat, tal com manen les lleis de Frau Paluzie. 
En fi, esteu advertits. I advertides.