dimecres, 18 de maig de 2016

Marc Behm al cinema


[Aquest article és la segona part de l'anterior]

"Eye of the Beholder" és l'adaptació al cinema de la novel·la homònima de Marc Behm ressenyada a l'article anterior. La traducció al castellà la va convertir en "Ojos que te acechan", títol poc afortunat i que fa témer un telefilm de diumenge tarda a Antena 3. Deixarem per un altre dia la mania de canviar els títols que posseeix els mestres del doblatge i les adaptacions al nostre dissortat país.

Però és una bona cinta. I un bon exemple del concepte d'adaptació, força malmès. Les obres literàries sofreixen adaptacions que es fixen en la trama i això les converteix en una col·lecció d'escenes en què el tema es perd, sacrificat a l'altar indigne de l'argument. Sóc dels qui (encara) pensa que l'argument és la maledicció de la novel·la i la desgràcia del cinema.

Però Stephan Elliott, director i guionista de la cinta, resol amb un notable el repte d'adaptar un text en què l'atmosfera i l'obsessió, el somni i els deliris són la qüestió principal, molt per davant de la seqüència dels fets.

Elliott (director de bones pel·lícules i de la memorable "Priscilla, reina del desierto") sap transmetre el clima mental de frontera entre la raó i el desordre, entre el real i l'oníric. L'encadenament de les escenes, el color i el treball dels actors també transporta, com el text literari, a un món que recorda molt el real però no és ben bé el de la realitat estricta. La presència protagonista d'Ewan McGregor, que d'entrada diries que és massa jove i massa guapo per al paper esdevé hipnòtica gràcies a l'excel·lència interpretativa, la seva gestualitat i les mirades que, de seguida, ens mostren el perdedor assenyalat pel destí que fa de narrador.

Ashley Judd sap encarnar la mescla de femme fatale i de víctima del sistema, i les aparicions de les inquietants Geneviève Bujold i K.D. Lang completen una gran selecció d'actors.

Un dels majors encerts de la cinta és l'accentuació d'un element que, al text de la novel·la és poc evident: aquest temps distòpic on conviuen elements dels anys 50 (l'estètica de Lynch, per entendre'ns) i elements d'un futur proper, amb ginys tecnològics que semblen esperar-nos rere la propera cantonada.

També és remarcable el tractament dels pocs policies que apareixen a la història. Bruts i corruptes o corruptibles, maldestres però ahora perillosos, aus de mal auguri. Els llocs escollits (bars, hamburgueseries, pobles, carreteres i bungalows) parlen del fracàs del somni americà, del desastre i la misèria d'un model social que fa aigües. Oportunes les imatges dels captaires, dels perdedors extrems disposats al costat dels milionaris, la convivència estreta del desastre general i el luxe d'uns quants.

Cal ressenyar el treball de la fotografia degut a Guy Dufaux, responsable de la direcció fotogràfica de cintes mítiques pel tractament atmosfèric de la imatge com ara l'inoblidable "Léolo" o el "Jesús de Montreal".

I finalment, agraeixo a en Jordi Canal que em fes arribar el DVD des de les prestatgeries de La Bòbila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada