dimarts, 1 de setembre de 2015

Del Matarranya al Besòs, i vicerversa




[Aquest text apareix el dia en què s'anuncia el tancament d'una altra llibreria de Barcelona, Negra y criminal]


Un dia d'aquests, la novel·la "Besòs Mar" es presentarà oficialment i serà en algunes llibreries que, si tingués un bon esperit comercial, qualificaria de "les millors llibreries".

Com que "Besòs Mar" l'he escrita jo, hauria de dir que la recomano i etc, però dit amb una elegància i una subtilesa que no fessin pensar al lector que m'estic fent publicitat, perquè aquesta actitud genera, comprensiblement, al·lèrgia o burla.

Hauria d'explicar l'esforç i a voluntat que hi he posat. Hauria de dir que va guanyar un premi de novel·la negra i que, mentre l'escrivia, pretenia dir no ta sols coses noves en el gènere si no que també pretenia fer-ho d'una manera nova. Explicaria que es titula "Besòs Mar" perquè l'acció transcorre entre les dues ribes del riu, la barcelonina i la de Santa Adrià. I perquè aquell territori riberenc és un bon lloc per situar un text que qüestiona algunes coses de la transició democràtica, de la història recent de Catalunya i de la nostra identitat.

Però en fi, tot això és definitivament poc subtil: continua sent molt egocèntric.

I per això mateix me'n vaig fins al Matarranya, perquè aquell riu no té cap relació amb el Besòs, tret del fet quasi aleatori que desemboca al mateix mar. El cas és aquest: que la novel·la Besòs Mar, és a dir, els llibres acabats d'imprimir a DC Plus Serveis Editorials, es va vendre per primer cop en una paradeta de Vall-de-roures, i a la fira surrealísticament titulada de "Sant Jordi d'Agost" que organitza el senyor Octavi Serret, el de la llibreria Serret de la vil·la del Matarranya.

Vall-de-roures és una vil·la renaixentista i esplèndida les pedres de la qual parlen (com les d'Arnes, per exemple) d'un temps no massa llunyà i en canvi ric, tot i que goso imaginar terriblement desigual en la distribució de la riquesa. Però és clar... qui gosaria qüestionar des del 2015 la distribució desigual de la riquesa al segle XVI?

Sota els para-sols del senyor Serret, ens vam aplegar un bon nombre d'autores i autors del gènere anomenat negre procedents de gairebé totes les bandes de la península en bona harmonia sota el sol (és a dir, protegits d'ell), i benauradament indiferents als debats territorials que ens imposen les autoritats competents.

I feia bo de veure com circulaven persones de totes les bandes, i feia bo de veure que hi ha persones que compren llibres deixant-se endur per l'instint, malgrat que la publicitat també dóna fruits saborosos. El senyor Octavi Serret, que és una de les ànimes del festival, es mereix esdevenir personatge en alguna novel·la. Tal vegada com a llibreter, tal vegada com a comerciant agosarat, tal vegada com a nom d'un personatge que podria ser el detectiu. O el delinqüent.

Recordo del sant Jordi de Vall-de-roures que em va tocar de veí un autor malagueny de novel·la històrica i criminal (història i criminal sembla redundant), que es mirava els núvols negres que s'enlairaven pel damunt del castell. Jo veia el núvols reflexats a les seves ulleres de sol, i em sembla que aquest és el record més nítid que guardo. Una imatge útil que explica què és la literatura, aquest reflex una mica platònic projectat sobre un vidre fosc, tot i que no fos ben bé negre.

En acabat de Vall-de-roures i del Matarranya, hi havia una llarga carretera (em nego a passar per les autopistes d'Abertis-La Caixa) que es va acabar en un punt imprecís, però que puc situar entre el Llobregat i el Besòs, que també són dos d'alguns dels rius que diuen qui sóc, cap on vaig.


1 comentari:

  1. apa, una altra despesa literaria a afegir, Besós mar, Pero serà quan torni, que dissabte ens n'anem a Lanzarote amb la senyora.

    Que en venguis moltes!

    ResponElimina