divendres, 22 de maig de 2015

Glaçat, de Bernard Minier


En Bernard Minier el vaig conèixer en directe a la darrera edició del festival Collbató Negre. Em va semblar una persona propera i honesta. Un home que, a la meitat de la vida comença a publicar novel·la negra de qualitat. Com que a més a més té una complexió semblant a la meva i a tots dos ens ha caigut el mateix fragment de cabells del cap, vaig decidir comprar (per llegir-lo) Glacé, un thriller editat per Roca editorial amb el títol poc afortunat de Bajo el hielo. La novel·la negra (o policíaca o polar) no és tan sols anglosaxona, ni l'únic referent alternatiu a la cultura més imperialista del planeta és Andrea Camilleri: també cal llegir què escriuen a França.

A la taula rodona on es va presentar (junt a Víctor del Árbol) es parlava sobre el riquíssim panorama de la novel·la negra i policíaca francesa. Fou allà mateix que, en un apart, en Sebastià Bennasar em va explicar que, a França, hi ha uns vuitanta festivals de literatura negra. Fa de mal comparar-se amb França, que malgrat tot encara és un país amb milions de lectors en el qual es venen llibres, els premis literaris premien obres d'autors novells i les editorials arrisquen. Però segur que en podem aprendre molt. 

Glacé es publica a França sota l'epígraf del thriller, que és la nomenclatura que fan servir els veïns de l'altra banda del Pirineu per distingir la novel·la d'intriga policíaca que no és estrictament roman noir (és a dir, que no incorpora la crítica social). I no obstant això, Minier tracta el tema de la salut mental, dels sanatoris i de la mirada social sobre el trastorn i la diferència sense frivolitats i amb voluntat de debat i de posar el dit a la llaga. Potser perquè en l'ecosistema cultural francès aquesta qüestió té una tradició que l'empara i que, a la novel·la, de vegades ens remet a les idees estimulants de Michel Foucault.

La novel·la, que supera les cinc-centes pàgines, conté una bona dosi d'anàlisi de la realitat social, política i laboral que resulta del tot reconeixible: França no és Espanya, però les distàncies s'han escurçat i la misèria potser no ens fa germans, però sí cosins. I malgrat que el cadàver inicial no és el d'un home si no el d'un cavall, avança amb solidesa i amb una seguretat milimètrica per un paisatge cada cop més fosc, més paorós i més angoixant. El joc de les trames paral·leles té sentit i ofereix un diàleg intern al text que es du amb un ritme intuïtiu però solvent. Si a tot això li sumem que la lectura és àgil i el joc de la tensió sexual entre els dos investigadors (potser massa previsible) el resultat és ben obvi: ens trobem davant d'un treball on allò que prima és el caràcter comercial. Però es tracta d'una comercialitat ben escrita, respectuosa amb la intel·ligència del lector i que disposa d'un llenguatge ric en lèxic i en figures literàries.


Glacé, que en alguns instants fa pensar en un capítol de la sèrie X Files sense extraterrestres ni fenòmens paranormals, sembla escrit amb la mirada posada en una adaptació al cinema que sens dubte seria atractiva. No em semblaria gens descabellat dur-la al cinema, perquè cal recordar que França continua sent un dels països productors de cinema negre de qualitat més rellevant no tan sols a Europa si no a escala global. I d'altra banda, la localització pirenaica és un factor eminentment cinematogràfic.

Per als qui vivim relativament aprop de la serralada fronterera, la mirada a la banda francesa és un atractiu suplementari que ens ajuda a valorar aquest paisatge en clau de negre. Penso en la novel·la d'en Bennasar El país dels crepuscles, que va explorar el potencial literari des del costat sud (i fixeu-vos que he dit sud, i he evitat la trifulca de dir costat espanyol o costat català que em faria perdre novament vuit o deu seguidors del blog d'una sola tacada).




Bajo el hielo
Bernard Minier
Roca editorial de libros, Barcelona 2011
20 euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada