diumenge, 9 de febrer de 2014

La casa del pare



dedicat a Jordi de Manuel, creador de l'inspector Sergiot


El text que segueix ha estat confeccionat per a il·lustrar les il·lustracions d'aquest video

Conserva sempre el patrimoni, deia en llatí a la gran dovella de la casa on vaig néixer. Recordo que em vaig girar per mirar el portal enorme, la darrera vegada, ara fa vint-i-cinc anys. Me'n vaig anar a un país llunyà, i després a un altre llunyà de tots dos, l'illa de les tortugues.

Fa uns quants anys, el pare -amb qui ens escrivíem esporàdicament, sense ganes- em va explicar que duia malament la viudetat, i que tenia una amiga. Una dona d'Haití, molt bona dona. La teva mare hauria estat orgullosa d'ella.

El novembre del 2013 vaig rebre l'avís que el pare estava molt malalt, i que m'havia convocat a casa. Vaig fer les maletes de seguida. Les coses tampoc no m'anaven massa bé i tot sovint havia de fer operacions estrambòtiques per a sobreviure.

Quan vaig arribar a la casa em vaig asseure al porxo a esperar. Van tardar apenes uns minuts en venir a detenir-me: el cotxe de la policia m'esperava ocult rere la cantonada. L'inspector Sergiot es va asseure al meu costat i em va preguntar. L'intrigava saber com m'ho havia fet, com podia haver viatjat de tant lluny, matar el pare i falsificar la seva lletra per escriure'm a mi mateix i convocar-me a una reunió familiar. I tot plegat sense deixar rastres.

Li vaig mormorar coses incomprensibles (que es foti, la pasma). Li vaig explicar que havia après moltes coses viatjant per les Antilles. I li vaig parlar de conservar el patrimoni. També li vaig dir que tan sols lamentava que amb tot aquest temps, la casa s'hagués degradat tant i amenacés ruïna. Això no ho havia previst.

1 comentari:

  1. La casa té molt bona pinta; i la història, molt bona i esglaiadora.
    Molt bé!!

    ResponElimina