Núria Martínez, bloguera de "La màgia dels llibres"

La Núria Martínez ("Bruixeta" a la xarxa) és la responsable del blog "La màgia dels llibres", un dels blogs que ressenya títols literaris. Amb una vocació especial pel gènere negre, és una referència a tenir en compte. Des de fa temps em plantejo conèixer i entrevistar els col·legues que llegeixen i ressenyen, saber els seus dilemes, les qüestions i els reptes que es posen. Sempre descobreixes que l'altre és molt més semblant a tu mateix del què podries pensar (de vegades, el més estrany és un mateix).

Deixo que la Núria es presenti:

Vaig néixer ja fa mig segle al barceloní barri de Sants. En fa quinze que vaig marxar de la capital per anar a viure a Taradell, un petit poble d’Osona. Vaig estudiar magisteri, i encara que per raons personals mai no he arribat a exercir, sempre he estat interessada pel món de l’ensenyament i els canvis que s’hi han produït. Llegeixo d'ençà que tinc ús de raó i escric des del mateix moment que en vaig aprendre. Mai he deixat de fer ni una cosa ni l’altra.

Quant la vida en va donar el pal més gran que una persona pot suportar en vaig dedicar a escriure la meva primera novel·la i encara estic embarrancada en aquesta feina. Penso morir, metafòricament, en l’intent de publicar-la.

NIGRA SUM:  Núria Martínez o Bruixeta? Blogaire o bloguista?

NÚRIA MARTÍNEZ: La Núria Martínez i la Bruixeta són la mateixa persona. La “Bruixeta” va néixer fa anys, a la xarxa, per la necessitat de trobar un àlies que em definís i com que tothom qui em coneix diu que sóc una bruixa...

Faig servir el terme “blogaire” o “bloguer”. Qüestió de costums, no ho tinc gaire clar.

NS: En l'univers dels blogs que ressenyen obres literàries hi ha una llegenda que diu: quan l'autor d'un blog de ressenyes llegeix una novel·la que no li agrada, no la ressenya i s'evita així el mal tràngol de dir allò que pensa. Hi estàs d'acord?

NÚRIA: Força d’acord. La majoria de blogaires fem això. I dic fem perquè no seria honest no posar-me al mateix sac. És cert que de vegades he ressenyat un llibre dient que no m’ha acabat de convèncer o que algun punt m’ha fallat, però el més normal, si no m’agrada, és no ressenyar. Cosa que per altra banda crec que no és honesta amb els lectors, però t’estalvia un grapat de maldecaps.

NS: El teu blog “La màgia dels llibres” va arrencar el 2014. En aquell instant és un blog que ressenya llibres però també parla de llengua i de cultura. Si bé és cert que el primer llibre ressenyat és una novel·la de la Camila Läckberg, diria que l'interès pel gènere negre i policial ha anat creixent. Aquesta tendència respòn als teus interessos com a lectora?

NÚRIA: Respon als meus interessos com a lectora. Juntament amb la novel·la de caràcter històric són els meus gèneres preferits. De sempre he llegit molta més novel·la negre o policial que cap altra gènere. Vaig començar amb Läckberg precisament per què la novel·la negre nòrdica és la que més m’agrada.

NS: Com a lectora has assistit a l'auge del gènere negre, i com a lectora analítica has pogut seguir les qüestions, contradiccions, paradoxes i debats que ha creat el fenomen. És una moda, una bombolla inflada per les editorials i el marketing? O és un fet cultural real, complex i connectat amb el signe dels temps?

NÚRIA: Sincerament? Jo crec que és una moda. Últimament surten editorials dedicades aquest gènere de sota les pedres. La presencia, a les xarxes socials és aclaparant i el nombre de festivals dedicats al gènere negre creixen com els bolets.

NS: Hi ha molts blogs que ressenyen llibres, i jo diria que n'hi ha uns quants de molt coneguts, molt seguits. Fins i tot les editorials els envien llibres per obtenir ressenyes i recomanacions. Aquesta dinàmica de vegades és perversa, ja que les editorials (o els autors) no encaixen massa bé una crítica negativa o massa tèbia. Tens alguna anècdota per explicar en aquest sentit?

NÚRIA: No. El blog porta encara no dos anys i poques són les editorials que s’han fixat en ell. Només una m’ha enviat dos llibres i els dos m’han agradat força, no he hagut de fer una mala ressenya.

Sí que hi ha hagut escriptors que m’han anat per davant i darrere per què lleguis i ressenyes el seu llibre, si me l’han enviat ho he fet, però no he comprat cap llibre per pressió de l’autor. Em nego.

NS: Tot i que en català sempre hi ha hagut escriptors del gènere negre, també és cert que hi va haver uns anys de buidor. Ara en canvi hi ha una producció enorme de títols. Podem preveure una tendència a la baixa fins a equilibrar la gràfica? Serà una nova “corba de Gauss”?

NÚRIA: Crec que aquesta producció massiva de títols del gènere negre correspon al que et deia abans: hem vist com les editorials i els festivals sobre el gènere proliferen com els bolets. Crec que amb un cert temps veurem com la tendència anirà de baixa.

NS: Tornem als blogs. T'explico un parell de fets i em dius com els valores. El préstec de novel·la i d'assaig a les biblioteques públiques no ha deixat de baixar en els darrers 5 anys. La venda de novel·la en català dóna xifres mínimes: tal com explicava fa poc en Bennassar a “BearnBlack”, la quasi totalitat de les edicions no superen els 500 exemplars venuts. No obstant això, hi ha blogs en català sobre literatura que tenen 3 o 4 mil visites mensuals. Som en un canvi de paradigma lector?

NÚRIA: No faig mai cas a les “possibles” visites que tenen els blogs. Són reals aquestes 3 o 4 mil visites? O bé és una estratègia perquè les editorials es fixin en el blog i enviïn exemplars per ressenyar? No dic que tots els blogs que tenen un número elevat de visites siguin mentida, però tampoc tots són reals.

NS: I més sobre el canvi de paradigma: en l'educació (per exemple), l'aparició d'internet ha provocat una transformació radical en l'accés a la informació. El professor i el llibre ja no tenen el patrimoni del coneixement, i aquest s'ha democratitzat i circula lliurement. Caldria que els escriptors i les editorials acceptessin el canvi i es transformessin? Com ho podrien fer?

NÚRIA: Caldria que, sobre tot les editorials de llibres de text, acceptessin el canvi i es transformessin. Els nanos trobem a la xarxa tot el que necessiten i més, però caldria “depurar” aquests continguts i no donar per vàlid tot el que la Viquipèdia ens diu.

Com fer-ho? Això ja és més complicat, primer haurien de canviar la mentalitat de la gent i fer entendre que no tot el que hi ha a la xarxa és gratuït, que hi ha coses que tenen un cost, però per fer això també s’ha de canviar la mentalitat de qui marca els preus; no és lògic que un contingut penjat a la xarxa tingui quasi el mateix cost que un llibre de text.

Ho veig complicat, la veritat.

NS: Fa cinc anys, un crític cultural va dir que arribarà el dia en què el Premi Nobel de literatura es donarà a un autor que no ha publicat ni un sol full en paper, si no que té tota l'obra a la xarxa, en blogs. Què li diries?

NÚRIA: Per una part em semblaria fantàstic que un blogaire pugues arribar a tenir el Nobel de literatura, com a bloger (tinc un altre blog amb els meus escrits) que més voldria! Però m’agradaria poder tenir aquesta mateixa obra editada.

NS: En David Llorente (un escriptor que té un blog molt suggerent, per cert) té un article meravellós en què explica que els premis literaris ja no paguen diners, si no que el premi és publicar. Les editorials estan començant a no pagar anticipaments quan compren un original, i percebre euros pels drets derivats de les vendes es va extingir fa temps. I no obstant això, es publica més que mai. Però... què podríem dir de la qualitat literària d'allò que es publica?

NÚRIA: Podríem dir que trobar una bona novel·la entre tot el que es publica cada cop costa més. Que es publica molt, si, però no sempre a escriptors, prima més ser mediàtic i fer veure que saps escriure que no pas saber escriure de veritat. Que hi ha editorials més preocupades en editar a tota costa que no pas editar poc i de qualitat.

NS: Per acabar, et demano que responguis molt breument:

• el darrer llibre que he llegit és... he acabat “El secret de Munic” d'en Roger Peña, i tinc entre mans “La filla de la neu” de la Núria Esponellà.
• la darrera pel·licula que he vist és... “Star Wars episodi VII”, tot un clàssic.
• el temps que vivim és... el primer que em surt és "una gran merda". I com que es tracta de ser sincers... doncs ho deixo així.

Maig 2016