Marc Behm: el deliri i el somni

per a en Jordi i l'Àlex

[Marc Behm
La mirada del observador
(Pròleg de Paco Camarasa)
RBA Libros, Barcelona 2011]

"La mirada del observador" crea un estat anímic i mental al lector difícil d'explicar. És una viatge al no res, una caiguda en espiral i una investigació sobre els límits expressius de la novel·la negra i de la versemblança en la literatura. En acabar la lectura, cal posar els peus sobre la terra i comprovar que jo sóc jo, i que la terra és sòlida i em sustenta. La darrera línia de les 235 pàgines és la sortida d'un somni espès. No és un malson. Ha estat la contemplació d'alguna cosa bella i monstruosa.

Marc Behm (New Jersey, 1952 - França, 2007) és un dels escriptors rars i diferents que cal retenir. El qui l'hagi llegit sap que no l'oblidarà. Com no s'oblida mai el Bartleby de Melville, la "Nostalgia" de Cartarescu o els contes de Thomas Ligotti. És una literatura que penetra l'ànima, la segresta i la retorna canviada. El món no és el mateix després de llegir "La mirada del observador" (The Eye of the Beholder).

Un detectiu que treballa per a una gran empresa de detectius rep l'encàrrec d'investigar qui és la nova amigueta d'un ric hereu. Els pares estan peocupats. El detectiu, al qual només coneixerem com "l'Ull", segueix la noia durant mesos (que esdevenen anys) a través dels Estats Units, en una ruta folla, progressivament delirant. L'ull que mira i l'objecte mirat formen la parella d'un ball oníric que transporta el lector a una definitiva suspensió de la incredulitat com poques vegades fa una novel·la. El plànol del viatge està format per una espiral (o per més d'una). De la costa est a la costa oest, de Nova York a San Francisco passant per Nova Orleans i pel Midwest, per una geografia absolutament real que va esdevenint irreal a mida que passen les pàgines, les escenes, els noms. El viatge de l'Ull rere les passes d'una dona que canvia de nom i d'aspecte és un viatge del dia cap a la nit, de la realitat quotidiana a la realitat oculta.

El detectiu descobreix que Joanna Eris (el nom "oficial" de la dona) assassina els seus marits la nit de noces. La presservació de la virginitat sembla una qüestió fonamental, com en el contes. Joanna és una caputxeta vermella que liquida el llop infinitat de vegades. L'Ull contempla i observa, però aviat decideix aplanar el camí de la noia. Ell oculta proves, la protegeix i l'empara. Ella mai no el veu, però gràcies a ell aconsegueix continuar la seva labor durant anys.

Mentre els dos protagonistes transiten pel plànol dels Estats Units, el lector comença a adonar-se que l'Ull ets tu, jo, el lector. Només així és possible entendre que aquest ull que mira no sigui mai visible per a la dona. Excepte quan aquest li fa una fotografia, quan pretén aturar l'instant. Viatge pel plànol i viatge pel voyeurisme. Un amor tendre i bellíssim i alhora terrible, esfereïdor. Amor incondicional i desinteressat. L'ull del lector sobre les pàgines. Que té alguna relació amb la mirada de Déu sobre els homes. Un Déu observador i compassiu que no jutja, que procura entendre. Perquè també té somnis i malsons i fills perduts.

Què veu Déu quan ens mira? li pregunta l'Ull a un capellà, al final de la novel·la. De fet, la narració també ha començat amb una mirada zenital i quasi divina: des de la finestra del despatx on trobem l'Ull per primer cop, veu un xorisso que obre cotxes al parquing, molts metres més avall. Què faria Déu si veiés el pobre mangui que vol obrir un cotxe car? L'ajudaria a rebentar la porta o l'enviaria a la presó?

"La mirada del observador" és un relat en negre rigorós que obre finestres al gènere i que qüestiona els tòpics sobre la versemblança en literatura, sobre la llibertat del creador, el poder de la ficció per dialogar de tu a tu amb la realitat.