Ward, Charles Dexter

El setze de gener del dos mil catorze és el dia en què unes forces desconegudes van decidir manifestar-se'm. Compte amb els dies parells dels anys parells, em deia la meva iaia valenciana, espiritista i supersticiosa... Ho explicaré ordenadament: fa un parell de setmanes vaig comprar (a través d'una llibreria on-line) The Case of Charles Dexter Ward, en edició castellana (*). Deu dies més tard vaig rebre un correu de la llibreria on em demanaven disculpes per la demora, i m'explicaven que un error irrepetible havia impedit el funcionament normal que la seva eficàcia augura.

El dia setze, en tornar a casa (les sis en punt de la tarda) em vaig trobar un sobre a la bústia. El remitent és un tal J. Bosch. L'adreça postal és un apartat de correus de Tarragona. El sobre conté El caso de Charles Dexter Ward publicat per Alianza Editorial l'any 1979. Els fulls estan tan esgrogueïts com podríem imaginar-los després dels trenta-cinc anys viscuts. La primera plana està arrencada, i a la segona hi apareix un codi numèric: tot fa sospitar que l'exemplar prové d'una biblioteca. La veritat és que em va emocionar, perquè és exactament l'edició que jo havia llegit fa uns trenta anys. En recordo perfectament la portada.

El mateix dia setze i a les vuit del vespre truquen a l'intèrfon. Seur, le traigo un paquete a nombre de Luis B. El paquet conté El caso de Charles Dexter Ward, en la magnífica edició de Valdemar de l'any 2011. Situo tots dos exemplars de costat damunt la taula i els faig una fotografia, tot i que he de repetir l'operació quatre vegades perquè la imatge s'obstina en aparèixer desenfocada, com si els llibres es moguéssin.

[Sé que un dels dos llibres l'he de regalar, i sé segur que quan sigui el moment alguna cosa m'indicarà quin dels dos exemplars marxarà de casa, i a quines mans anirà a parar.]

Més tard (a les nou i deu i quan ja duc trenta pàgines llegides de Lovecraft), sona el telèfon. És una veu femenina. Diu que truca des del departament comercial d'Endesa. Em pregunta per quin motiu vaig plantar la seva companyia, em demana si li puc dir a quina companyia m'he abonat i em promet una sucosa oferta si torno al seu redòs. Li demano que s'esperi un moment. Obro la darrera factura de l'electricitat, que va arribar fa tres dies. Comprovo el logotip: efectivament és Endesa, perquè mai no he canviat de companyia. Li ho comunico a la veu de l'altre cap del fil.
-Diria que segueixo sent client seu, o en tot cas m'acaben de cobrar la factura del desembre.
Hi ha un segons de silenci i després un minut de música de Yann Tiersen. (Ho sap la SGAE?).

-Perdoni -diu finalment- Ha estat un error informàtic, no tornarà a passar.

M'ajec de nou al sofà i torno a la lectura de Lovecraft. Però pocs minuts més tard m'alço d'una revolada amb una suor glacial que m'humiteja el front i m'estremeix l'esquena. Me n'adono que està passant alguna cosa estranya: potser hi ha dues dimensions fent un fals contacte, potser hi ha dues versions paral·leles de mi que s'estan trobant i en qualsevol moment rebré una trucada de mi mateix o em trobaré al lavabo, a la cuina o dins del llit.

Repasso què puc haver fet jo per a provocar l'anomalia. Fa una setmana que he deixat de fumar, això deu ser el més rellevant. Sospito que això podria haver obert una porta. Intueixo que el meu paral·lel, (que també ha comprat el Charles Dexter Ward però s'ha donat de baixa d'Endesa) no deu fumar, i s'està produint un curtcircuit entre les dimensions. Mare de Déu... què he fet? Quina porta he obert? La sabré tancar? N'hi haurà prou amb tornar a fumar?

____________________
(*): Lovecraft té escassíssimes traduccions en llengua catalana (jo tan sols he trobat una discreta traducció de At The Mountains of Madness deguda a Laertes l'any 1985), un fet que hauria de fer reflexionar els editors del país que vol ser normal i ensems els qui proclamen certes superioritats culturals, intel·lectuals i àdhuc polítiques.

Nota important: l'autor promet i perjura que tot allò narrat en aquest text és absolutament real. Fins i tot la suor freda i la inquietud que apareixen al final del text. Tan sols és dubtós que escoltés la música de Tiersen que se cita al cinquè paràgraf.