Federico

Tres àngels d'atzabeja que descendien entre flames d'orgull i de ràbia em van venir a buscar quan el sol encara no s'alçava per damunt dels enormes formiguers. Jo comptava les adelfes del jardí de la meva mare quan van arribar. Vaig sentir olor d'aixella bruta, de cuir i de pólvora. Duien els genitals podrits d'odi i els fusells torçuts i flàccids. I la bandera ben dreta, franges de sang i d'or. Venien pel camí de llevant.

Abans no pronunciéssin el meu nom em vaig abocar a la font del jardí per veure'm els ulls. Enlloc del meu rostre vaig veure-hi aquella boca oberta, la gola profunda i negra, esdentegada. Era la forma nua i paralitzada que gairebé havia oblidat o pensat com una figura retòrica que temps enrere vaig usar per descriure un estat de l'ànima. Però ja no era una bonica imatge de la imaginació. El reflexe li donava un encant nou.

Les serps es movien embolicant-se'm pels turmells i pels canells i pel coll, i sigiloses penetraven la boca del rostre, oberta en un crit, i li brollaven pels ulls. A la profunditat del mirall s'hi van obrir dos ulls del color del vi mesclat amb aigua. I aquells ulls es van entrecreuar amb els meus, però no en un mirall. I la boca xisclava però no emetia cap so. On és el món? On són les meves paraules? Però ja no hi havia ni món ni paraules.

De vegades sento remor de passes que aixequen una pols cansada que em busca. Però aquí, senyor Cocodril i senyora Medusa, aquí no hi ha pols. I l'inspector Màrquez es mira amb ulls circumspectes la vident que s'ha fet dur des d'Amposta, que tant li havien recomenat. Va localitzar un munt de cossos al càmping de Els Alfacs, diuen. I va donar bones pistes de les nenes d'Alcàsser.

-Això és tot el que em sap dir, senyora?

Però la senyora vident ja no se l'escolta. És vint metres més enllà, rere una olivera. El seu cos està cobert pel cos jove i daurat del Nourdin, el xòfer de l'inspector Màrquez. Ha sentit un espetec de crits i un udol de fusells i ha pensat què carai, la vida són dos dies. Màrquez s'eixuga el front xop de suor amb un mocador de paper. Merda, merda de país, pensa. Federico no está aquí tecleja al whatsapp del superintendent Valls, i a prendre pel sac.