dilluns, 22 de juny de 2015

Hivern a la terra, contes estranys


"Hivern a la terra" és el meu primer recull de contes breus editat. Són contes onírics i algun de negre, algun de sarcàstic i algun d'amor (d'amor tràgic, òbviament). No solc fer gaire publicitat de la meva obra escrita amb finalitats "comercials", i qui tingui la paciència d'arribar al final d'aquest text comprendrà l'escassa intenció comercial del mateix.

En el panorama editorial en català no és gens fàcil publicar contes breus. Els editors s'estimen més la novel·la, amb l'argument que el lector demana novel·la. No ho discutiré, perquè desconec l'ofici d'editor i els tinc molt de respecte: avui, aquesta és una professió per a persones amb ànima d'artista.

Tant difícil és publicar contes breus que he optat pel format "Seebook" (una variant de l'e-book) que es difón per diversos canals, el principal dels quals són les biblioteques públiques (i un entranyable bibliobus). 

Em resistia a no publicar contes perquè vaig arribar a la lectura de les novel·les després de ser, durant molts anys, un lector de contes: la meva adolescència i la meva primera joventut es van salvar gràcies als contes de Poe, de Ruyra, de Lovecraft, de Borges, de Cortázar... I sento que els lectors joves continuaran arribant a la lectura a través del relat breu. Si és bo, el breu els durà al llarg. Ningú no comença la seva vida de lector amb les cinc centes pàgines de Moby Dick.

[Aquesta és la contraportada de "Hivern a la terra":

Hivern a la terra és un recull de contes que es poden definir com a ficcions de l'estrany, per emprar l'expressió de Thomas Ligotti. De vegades hi preval el to oníric i el poètic, però també hi ha lloc per a l'humor i la sàtira social. Al final d'alguns dels relats, l'autor inclou unes notes sobre la idea i la confecció del text que proposen un joc al lector: potser cal reiniciar la lectura després de saber de quin laberint sorgeix, potser descobrim el plagi o una intenció massa oculta. El llibre inclou dues traduccions d'autors molt joves i l'esquema d'una novel·la que no s'escriurà mai.

Lluís Bosch Albert (Barcelona, 1964) treballa com a docent i escriu. Ha publicat les novel·les juvenils “Els dimonis de Barcelona”, 1990 i “El rei del Guinardó”, 1991, la peça de teatre “L'amor a la tarda”, 1997 i la novel·la “Les petges invisibles”, 2007. El 2013 entra en la novel·la negra amb “Aire brut”, on fusiona els gèneres negre i de fantasmes. El 2015 rep el Premi de Novel·la Negra Vila de Tiana-Memorial Agustí Vehí per “Besòs Mar”, que apareix al setembre d'aquest any.

L'autor té cura de dos blogs: Nigra sum, dedicat al gènere negre (ressenyes de literatura i cinema, relats i opinions), i Mil dimonis, de reflexions i propostes sobre qüestions culturals, polítiques i socials en un sentit ampli.]

PREMI PER ALS LECTORS/ES DEL BLOC:
Els qui m'envieu la vostra adreça postal a través del mail, rebreu un Seebook amb dedicatòria i signatura (per a lectors fetitxistes i col·leccionistes en general). Seebook és un format de e-book que es presenta en una tarja com aquesta de la fotografia: és virtual i tangible alhora. A l'interior de la tarja hi ha el codi de descàrrega del text, en format Pdf (per imprimir o llegir a la pantalla de l'ordinador) i ePub (per al suport e-reader).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada