divendres, 10 d’octubre de 2014

Excalibur segons Saki

Dedicat al gos Excalibur


Saki no és de cap manera un autor de literatura negra. Però no em cal fer esforços per justificar la ressenya en aquest bloc. Els seus contes estan amarats d'un humor negre i cruel, sense concessions, i que conviu amb la ironia com a eina del distanciament. És a través d'aquest distanciament irònic que el lector arriba a estimar un caníbal assassí de nadons com ara Gabriel-Ernest. 

Els editors de Laertes han recollit tretze contes de Saki (Hector Hugh Munro) en una edició que es fa escassa (127 pàgines són poques pàgines...), contes que tenen en comú el fet que estiguin protagonitzats per animals. El tractament de l'animal en Saki no té res a veure amb la faula clàssica si no tot el contrari: és precisament el revers d'aquells relats morals, ja que la moralitat hi és del tot absent. La irrupció de l'animal en el món dels humans genera inquietut o perill i sobretot desvetlla les contradiccions d'una societat hipòcrita i molt sovint estúpida, atenallada pels prejudicis i les convencions. La naturalitat salvatge i espontània de l'animal és el contrapunt còmic que ens presenta com una espècie ridícula.

Un dels relats explica la mort del gat Tobermory, sacrificat per presservar el delicat equilibri d'una colla d'aristòcrates mesquins i petulants. El gat, que havia après la llengua dels humans, ha escoltat les seves converses privades i té tanta informació sobre les opinions dels uns respecte dels altres que als aristòcrates no els queda altre remei que matar-lo, ja que si el gat parla s'esberlarà l'equilibri d'hipocresies que els manté cohesionats. (Imaginem-nos què li passaria a un gat com Tobermory que hagués assistit a les reunions del front sobiranista de Ciu, Erc, Icv, Cup).

He llegit el conte pocs dies abans que les autoritats competents hagin decretat el sacrifici del gos Excalibur, un dels episodis de la novel·la sobre la infàmia que ha generat l'arribada del virus Ebola a la península. El gat Tobermory és tan sols un personatge literari: la seva mort provoca una ganyota divertida al lector, però llegir la mort del gos Excalibur a la premsa provoca una reacció emocional propera a la ira.

Entenc tan poc de protocols científics per contenir i aïllar l'Ebola com qualsevol de les autoritats político-sanitàries de l'Estat, però diria que ha estat un acte brutal perquè ha estat gratuït. I perquè, probablement, qui va decretar la mort del gos ho va fer pensant en donar la imatge de gestió eficaç i expeditiva que és incapaç de donar en els altres aspectes de la crisi. Sense saber gran cosa de veterinària ni de política sanitària, diria que hi devia haver altres opcions abans que la mort fulminant d'un gos domèstic. I alhora, és impossible no sentir un estremiment de terror: si l'extermini de l'infectat és un recurs legal, caldrà témer el virus d'una nova manera.

Estic segur que Saki hauria escrit un conte excel·lent a propòsit d'Excalibur i la ministra de Sanitat, on el lector es trobaria el retrat brutal d'una èlit política estúpida i criminal: quan s'agermanen l'estupidesa i la ignorància, maten més que qualsevol virus. [I aquest podria ser, lamentablement, el resum ràpid del nostre present, en què unes sorprenents majories tan silencioses com suïcides concedeixen el poder a unes minories letals.]

*     *     *

Sóc dels qui pensa que, al futur, els nostres descendents contemplaran la crueltat infinita que mostrem amb els animals i se'n faran creus, tal com nosaltres ens esgarrifem de l'extermini dels deportats als camps del Tercer Reich. No podran concebre com criem i sacrifiquem els porcs, vaques bous i vedelles, pollastres, xais, conills, els galls d'indi. I els nouvinguts al mercat proteínic: cangurs i estruços. I encara faltaria parlar de la pesca industrial i de les cargolades, i dels esgarrifosos mercats semi-clandestins de gossos, micos, balenes, amfibis, tigres, perdius, goril·les, dofins, porc-senglars, taurons. I dels indignes safaris on moren els elefants, rinoceronts, lleons, hipopòtams, cèrvols, óssos, nyus, gaseles, llops, zebres...

  

En aquest sentit, l'assassinat sumarial del gos Excalibur és gairebé anecdòtic malgrat l'impacte que provoca. Perquè més enllà de l'assassinat massiu de les vaques boges (que tants acudits va despertar), qualsevol granja i qualsevol escorxador ens haurien de fer caure la cara de vergonya.

Si la mort d'Excalibur ens pot ajudar a desvetllar consciències i repensar la relació amb els animals (els éssers amb qui compartim el planeta) tampoc no la donaré per bona, però potser no haurà estat en va. I a més a més comprendré perquè duia un nom tan mitològic. 



Saki (H.H. Munro)
La finestra oberta i altres contes fantàstics d'humor negre
Laertes, Barcelona, 2008
127 pàgines, 12 euros.


4 comentaris:

  1. Gràcies per aquest article, Lluís. No cal dir que comparteixo totalment la teva visió. I sempre admiro la teva delicadesa i la teva voluntat de ser just i clar. No hi ha gaire més paraules per descriure el cúmul de terribles despropòsits que estem vivint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he pogut romandre en silenci davant del crim. T'agraeixo que, d'entre d'altres veus, la teva hagi estat una de les que ha motivat (inspirat?) aquest text,

      Elimina
  2. No se com es diu sacrificar un gos, potser 'gossicidi' o bestiesa Governamental, dit això, a les gosseres n'està ple de gossos i a Caja Madrid (Bankia) tambe, com el de la foto. La gent ara s'ha preocupat d'aquest un parell de dies, i oblida els altres 363 dies de l'any, i t'asseguro que a les gosseres n'hi ha molts de gossos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, jo només puc dir que mai no he maltractat un animal i que sento molt de respecte per ells. Pels cucs i les formigues en especial, i tot sovint tinc trifulques amb nenes i nens de primària per aquest tema. Si avui he pensat que toca parlar del gos Excalibur és perquè m'indigna especialment que el poder només sigui poderós amb els més dèbils.

      Elimina