dilluns, 11 d’agost de 2014

La muertita


Mira que bella la Maria, com balla la rumba
enmig de la Plaça de Sant Joan.
Balla i balla i riu i el vent que passa li diu
que bonica ets, que bonica eres quan encara eres viva.
La Maria balla la rumba i quan vincla el cos se li veu la ferida
que li feu el ganivet, un somriure
enmig de l'estómac (i un altre entre les costelles,
entre la tercera i la quarta).
La Maria balla i riu. Els llavis blancs els ulls blancs,
la roba blanca de la mortalla li vola al vent
ella riu i balla i la gent se la mira
de tan goig que feia.
I se la mira el seu marit que seu i beu
assegut
a la terrasa del bar de la plaça de Sant Joan
i la veu tan bella i tan riallera que fa un glop llarg i pensa
que la voldria tornar a matar.


Notes:
Hi ha homes que apunyalen dones per accedir a una xifra del recompte. Més val això que zero, deu pensar ell. Se sumen les dades en un recompte titulat violència de gènere, perquè rere la mediocritat del títol tot sembla petit. Al cinema hi ha dones assassines d'homes, són les coses de la ficció, el joc del mirall.


3 comentaris:

  1. FINS I TOT PER AIXÒ, s'hauria de tenir estil...,

    ResponElimina
  2. Doncs a mi l' estil del poema m' ha encantat. Dóna bo de rellegir-lo.

    ResponElimina