Miedo en el cuerpo és el títol que va decidir l'editorial Valdemar (referència en el gènere del terror gòtic), editat per celebrar els vint-i-cinc anys de vida.
El llibre, generós de planes, acull trenta-cinc relats breus ordenats cronològicament. Arrenca amb Edgar Allan Poe, l'autor fetitxe, i arriba fins als nostres contemporanis. El darrer autor, Dale Bailey, és nascut el 1968. El recull fa una mirada en el temps que permet resseguir l'evolució del gènere: estils, temes i estructures narratives evolucionen, es repeteixen, retornen, dialoguen entre ells.
L'objecte dels relats potser no és massa divers, ja que en definitiva sempre ens movem entre fantasmes, vampirs, alguna home (o dona) llop, bruixeria i deliris diversos (científics folls o mags perillosos). Allò que varia és el tractament que es dóna a aquests personatges i als edeveniments narrats. Tot i que els elements psicològics ja apareixen en els primers autors, el sentit del terrorífic progressa i planteja nous escenaris o estratègies. Amb el pas del temps hi ha autors que s'adrecen a un terror més metafísic (a partir de Lovecraft arribem fins a l'horror filosòfic i nihilista de Ligotti), o bé apareix l'element del canvi climàtic i la destrucció de la naturalesa com a inspirador de terrors molt realistes.
El recul presenta relats que han tingut repercussió i que han arribat a l'imaginari col·lectiu universal: L'Horla de Maupassant, El signe groc de Robert W, Chambers (ara revitalitzat per una sèrie de TV), La marca de la bèstia del Kipling...
No obstant això, en d'altres casos el conte escollit no és massa representatiu de l'autor i el lector lamenta algunes eleccions desafortunades: el relat de Robert Bloch, de Richard Matheson o fins i tot el de Ray Bradbury i del mateix Lovecraft ofereixen una mostra que no evidencia la capacitat creativa de l'autor. També cal lamentar la limitació als autors d'expressió anglesa: tan sols una excepció (els francès Maupassant). Si bé és cert que el gènere gòtic ha estat tradicionalment anglosaxó, una antologia equilibrada hi hauria d'incorporar altres veus imprescindibles com (anomeno a l'atzar) Gorki, De L'Isle-Adam, Selma Lagerlöf, Bécquer, Pirandello, Gerard de Nerval, Juan Rulfo... i posats a dir (i a escombrar cap a casa), els meus admirats Joaquim Ruyra o Joan Perucho. Això sí, aplaudeixo l'absència de Stephen King.
Com sempre passa amb aquestes edicions, sobretot si són tan extenses i generoses com la present, els lectors poden descobrir veus que desconeixien. En el meu cas he trobat grans narradors dels quals no en sabia res, especialment pel què fa als més recents: Alan Moore, Simon Clark, Jay Alamares i el Dale Bailey ja citat. Segurament alguns d'ells ja duen el senyal de futurs clàssics com el mateix Thomas Ligotti, també present al recull i del qual n'havia ressenyat un text magistral en aquest bloc.
Miedo en el cuerpo, Valdemar, col·lecció El Club Diógenes número 309, Madrid 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada