Només els amants sobreviuen (Only Lovers Left Alive) és la darrera cinta del director Jim Jarmusch. Tot i que Jarmusch sempre ha fet cinema sobre la cara fosca de la realitat i els perdedors, mai com fins ara no havia gosat endinsar-se en el gènere gòtic tan explícitament i sense complexos. A la pel·lícula hi ha molt del Jarmusch conegut, els protagonistes són personatges en decadència vivint en ciutats decadents, hi ha aquelles converses sincopades i de vegades absurdes. Però també un nou sentit del drama romàntic.
Jarmusch ha necessitat l'estètica i la narrativa del gòtic per a explicar el món contemporani, i l'elecció no és gens casual. Cal recordar que ja va fer una brillantíssima aproximació a l'estètica romàntica a Dead Man (1995), cinta que conté gran quantitat de referències a la literatura i la iconografia gòtiques (el protagonista es diu William Blake), i que fa una mirada de gran potència metafòrica al western.
La protagonista, Tilda Swinton, està tan inquietant com sempre. Only lovers left alive seria bo veure-la en sessió doble, tot just després d'Orlando.
La protagonista, Tilda Swinton, està tan inquietant com sempre. Only lovers left alive seria bo veure-la en sessió doble, tot just després d'Orlando.
La vigència del gènere gòtic comença a prendre relleu, i s'agraeix que ara compti a les seves files amb un director com Jarmusch, capaç d'anar més enllà que les cintes teenagers de la saga Crepúsculo. Jarmusch planteja uns vampirs adults, que es mouen entre el ionqui i el diletant, la música grunge i el tràfic de sang, i que ofereixen divertides bromes sobre la literatura (boníssima la història de Marlowe el vampir i la seva relació amb Shakespeare...!).
Malgrat que el gènere gòtic mai no ha desaparegut del paisatge, és obvi que ha estat en segon o tercer pla des de fa temps. L'impuls de la novel·la negra, global i arrollador, deu haver contribuït a arraconar-lo en benefici d'un gènere realista (ni que sigui un realisme de la sordidesa). Com es pot parlar millor (i amb millor densitat metafòrica) del temps que vivim? El gòtic respòn a aquesta qüestió, i en aquest sentit no és gens casual que l'escenari principal de Only Lovers Left Alive sigui la ciutat de Detroit, paradigma d'un món en ruïnes. La mirada a la realitat des del filtre gòtic (oníric, fosc, simbòlic) és capaç d'explicar i de revelar amb més profunditat com és el món que vivim.
Mirant el paisatge de Detroit, se'ns acut que la lectura romàntica de les ruïnes del món industrial és la lectura automàtica i instintiva perquè ens remet a la iconografia del romanticisme canònic: catedrals, temples clàssics, castells i palaus que han sucumbit. Que a Detroit han pres de la forma de naus industrials, edificis d'oficines, xalets i palauets burgesos. A Detroit la desolació adquireix una dimensió descomunal i mítica, però tots coneixem les petites Detroits dels nostres paisatges més propers: la conca del Llobregat, sense anar gaire lluny, va plena de velles colònies fabrils abandonades i qualsevol polígon industrial de Catalunya mostra l'ensulsiada d'un món extingit que ens neguem a veure perquè continuem posseïts per la il·lusió del progrés infinit. I no obstant, tothom sap o intueix que rere la realitat oficial n'hi ha una altra.
No és gens agosarat dir que el món d'avui conté molts elements gòtics: la misèria que habita els carrers, la desaparició de l'estat del benestar, l'abisme entre rics i pobres, l'auge dels nacionalsimes arreu d'Europa, la certesa que la ciència no pot explicar tots els enigmes... Estic segur que aquesta estètica guanyarà espais en el panorama de la creació literària i del cinema.
___________
Nota: les possibilitats de la ciutat de Detroit per crear un imaginari gòtic i romàntic contemporani són infinites. Aquest video és un dels molts que es poden trobar a la xarxa. Ens explica que estem vivint en un món pres per les ruïnes del somni capitalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada