El suplement dels dijous Cultura/s de La Vanguàrdia arrencava el dia 19 de febrer amb unes fabuloses quatre planes dedicades a observar la pervivència de l'escriptor de Providence. Entre Javier Calvo i Albert Sánchez Piñol dibuixen el mapa que pot explicar les continues reedicions o fins i tot les noves: per a mi ha estat una feliç sorpresa que una editorial tan escrupulosa com El Acantilado hagi publicat El caso de Charles Dexter Ward (que fa poc vaig ressenyar en aquest bloc) i En las montañas de la locura: les dues obres extenses de l'autor. Tot i que l'editorial més activament lovecraftiana és, sens dubte, Valdemar.
Sánchez repassa el buit que la crítica literària ha dedicat a Lovecraft, sempre molt reticent a mirar-se amb amor els autors de l'anomenada literatura popular. No hi ha cap dubte que gran part del menyspreu és atribuïble a J.L. Borges, que considerava Lovecraft un autor risible. I malgrat tot, sembla evident que Borges es va fixar en Lovecraft per a compondre El Aleph. I també podem anomenar l'antipatia que desperta l'escriptor de Rhode Island pels seus continguts racistes, missògins i anti-semites (probablement exagerats i segurament descontextualitzats).
Com que la influència de Lovecraft és immesurable en el gènere del terror (però també en d'altres, i ara penso en Michel Houellebecq, per exemple), em limito a recordar Joan Perucho i el col·lectiu Ofèlia Dracs, o el bloc El joven Lovecraft que ha passat del bloc a l'edició en paper.
Tot i això, Lovecraft no ha estat especialment afortunat en les adaptacions al cinema, que són poques i no massa reeixides. Algunes de les cintes basades en els seus relats no passen de discrets telefilms i se m'acuden poques definicions més que pel·lícules entretingudes. Possiblement el component metafísic i oníric de l'obra literària dificulten una bona adaptació en imatges, però segur que tard o d'hora algú sabrà desfer el nus i traslladar aquest horror primigeni.
Per als curiosos, desprevinguts i morbosos, deixo enllaços a alguns films que es poden veure on-line i sense contravenir les lleis:
Abans de res, un fantàstic documental (subtitulat) per a introduir-se en el món de Lovecraf amb la participació de moltes veus:
Lovecraft: Fear of the unknown
I una petita mostra dels films, sempre menors:
Necronomicon (basada en el relat breu El gos)
L'horror de Dunwich
In the mouth of Madness, (tràiler), de John Carpenter
A la llista de les versions hi podem afegir la saga Re-animator, més propera a l'humor negre i el gore.
Cal fer una menció especial a la tasca que desenvolupa The H.P. Lovecraft Historical Society a través de cthulhulives.org, altament recomanable.
M’ha encantat el documental. Tot i que havia llegit articles biogràfics, aquest m’ ha semblat molt complert i interessant. Cada cop que fas una ressenya sobre Lovecraft em sento molt culpable perquè no he llegit res –sencer d’ ell-. Sé que és una assignatura pendent: vaig a la lleixa i acarono “El que susurra en la oscuridad” de la Bruguera, perfectament folrat – fa anys que no folro els llibres- i que, segons tinc escrit a la primera pàgina, i vaig comprar l’ 1-7 86, a la llibreria Astral de Berga- ja no existeix- i llegeixo las primeres pàgines, m’ enlluerna com escriu i em juro que així que acabi els que tinc començats, els que tinc interès immediat... m’ ho juro!
ResponEliminaUna de les coses que m’ han fet buscar informació sobre Lovecraft són els seus sentiments racistes clarament manifestats fins i tot en poemes. No crec que calgui treure als autors del seu context, ni jutjar-los “ a toro passat”. Quan estudiem als clàssics grecs tampoc no jutgem si tenien esclaus o no. Els tenien. Reconec que tinc més prejudicis pel que fa alguns dels meus contemporanis, segurament hauria de separar el seu treball d’ alguns dels seus comportament i declaracions. Ves, no sóc perfecta.