dimarts, 6 d’octubre de 2015

L'ètica segons Sebastià Jovani

L'Ètica

Si ens limitem a llegir la trama policíaca de "L'ètica" (Editorial Alrevés, crims.cat, 2014) hi trobem la recerca d'un assassí en sèrie que captura adolescents, les segresta i les assassina. Però a mida que avança la lectura, i des de ben aviat, el lector descobreix que està llegint un text molt més ambiciós, que parla de tensions i conflictes interiors, de la condició humana, de la lluita per sobreviure i de la lluita pel poder en un món hostil.

Sebastià Jovani (Barcelona, 1977), llença una mirada aguda i analítica sobre l'investigador i es pregunta si hom pot perseguir el mal sense enfangar-se. Ho fa amb agudesa, penetrant en els pensaments i les emocions, els temors i les paranoies, en una primera persona implacable enfrontada a un mirall cruel, sense subterfugis. El sergent Héctor Beltrán es descompòn davant dels ulls del lector, es trosseja amb esperit de forense implacable.

I alhora descriu amb el mateix ànim una ciutat de la qual només en veiem un barri residencial i els seus suburbis industrials, perifèrics. Mai no es diu el nom de la ciutat però hom intueix una Barcelona sota la boira, extreta d'una geografia onírica. El lector té la impressió de recórrer un paisatge de tenebra, com si sempre fos de nit, com si tot s'esdevingués en la penombra, malgrat que el narrador adverteix, de vegades "Exterior dia" (amb una innegable ironia negra). En aquest imaginari, fins i tot els interiors ordenats, pulcres i funcionals esdevenen escenaris llòbrecs i malsans.

Si no fos perquè manté viva la tensió pròpia de la novel·la de gènere (la intriga per la resolució del cas policíac), es diria que "L'ètica" és un text que parla del mal en un sentit metafísic, filosòfic. Els capítols estan organitzats com a "Proposicions" i les quatre parts del llibre (com un tractat) duen títols com "De l'estranya natauralesa de l'ànima" o "Del servilisme o les estranyes forces afectives".

En aquest plantejament de filòsof (potser nihilista) també hi caben les connexions misterioses, els símbols i els senyals d'una realitat inabastable: els noms dels personatges (Héctor, Gabriel, Helena, Belén), la presència de la senyora Moniz (com Egas Moniz, el teòric precursor de la lobotomia), un home que se sap perseguit pels invasors de Júpiter, les personalitats múltiples, el somni, la disfressa, les apetències sexuals estranyes.

"L'ètica" s'enfronta a la monstruositat i es qüestiona la relació entre ètica, moral i lògica. Juga a establir paral·lelismes amb "Alícia a través del mirall", arrossega el lector per unes pàgines on l'estrany es fa cada cop més tangible, més proper. El monstre traspassa els límits, deixa d'estar cenyit a la figura de l'assassí per convertir-se en la monstruositat. El final, impecable i implacable, és l'únic possible.

"L'ètica" és una novel·la que es destaca dins del paisatge de la novel·la negra catalana contemporània perquè traspassa el gènere sense deixar-lo: l'expandeix, l'enriqueix. No es limita al caràcter "procedimental", no cau en el maniqueïsme tan habitual i no es perd en elogis als cossos policials (aquesta mania que trobem sovint i que s'està transformant en hàbit). Reflexiona sobre el propi gènere i usa els termes de la filosofia sense perdre el tremp, sense caure en excursos. És una narració lineal que transcorre al llarg de quinze dies justos, amb la concisió i la contundència d'un conte on tot encaixa i mostra la càrrega simbòlica, l'aire d'un somni (un malsòn), un viatge al costat fosc que, finalment, engoleix el lluminós i el fagocita. La matèria obscura, l'alquímia que transforma el somni de l'or en la realitat del fang. 

L'ètica
Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat número 11, Barcelona 2014
18 euros

4 comentaris:

  1. nihilista, no. És una altra cosa. Ho pots llegir aquí, i en Sebastià Jovani hi va estar d'acord.

    http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2014/02/letica-de-sebastia-jovani.html

    Bona ressenya, Lluís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, és cert que en la qüestió de la filosofia es tracta de Spinoza per referències òbvies, tot i que el to pessimista nihilista també hi treu el nas. He llegit ara la teva ressenya (per evitar "influències") i la subscriuria. En qualsevol cas, estem d'acord en què és un dels grans textos de la col·lecció!

      Elimina
    2. Hola Lluís, no té res a veure amn 'escrit. Resulta que volia entrar a nigra sum difrectament i he escrit:
      http://nigrasum.blogspot.com.es/, sense el 2 i mira que m'ha sortit. Viure per veure.

      Elimina
    3. Ostres, genial! Entenc perfectament el nom del bloc. La gràcia és que el meu títol és una ironia amb un goig de la Verge Moreneta que comença "Nigra sum..."

      Elimina