divendres, 13 de març de 2015

Santa Novel·la Policíaca, catalana


Avui s'estrena el festival internacional de Novel·la negra de Collbató i m'he assabentat que també podrem gaudir d'altres esdeveniments en els mesos propers: El vi fa sang (festival de novel·la negra a l'Espluga de Francolí) i Cerdanya negra, festival ídem a Puigcerdà. És obvi que el gènere viu un moment d'eclosió, i que es comporta com les roselles que nien entre el blat quan arriba la primavera.

Fóra bo -em sembla a mi- que un moment tan bo s'aprofités per projectar una mirada objectiva o fins i tot analítica. No pas per introduir el verí del dubte enmig de l'eufòria (res més lluny del meu ànim) si no per prevenir possibles bubes, i per enriquir els debats i les múltiples taules rodones. I perquè és preferible debatre quan les coses van bé.

Com que no tinc ànima de crític literari, no sóc expert en la qüestió i prou feina tinc a intentar escriure dignament, he optat per fer una llista de qüestions que trobo interessants. Aquesta llista no tan sols és improvisada i dubtosa si no que també és oberta.

De vegades i sempre als vespres d'hivern, quan penso en el fenòmen de la novel·la negra catalana, se m'acuden aquestes preguntes (transcric les que puc transcriure):


  • La novel·la negra catalana contemporània (en endavant, NNCC) explica i reflexa la societat catalana actual? Qüestiona allò que cal qüestionar i fa les preguntes o planteja les hipòtesis pertinents? És a dir: actua damunt de la realitat tal com fan la major part de les narratives negres d'altres llocs del món?
  • En el mateix sentit: el tractament lingüístic explica la diversitat lingüística real als carrers del país? Es fa un bon treball de registres, argots i usos de la llengua? Estem aprofitant el potencial enorme de riquesa i diversitat que hi ha als carrers i les places?
  • Els protagonistes de la NNCC, quan són policies, plantegen la possibilitat que els Mossos d'Esquadra siguin un cos policial corrupte i dubtós com qualsevol cos policial de qualsevol país normal? Per què es practica tant aquesta indulgència (entre ingènua i d'obscures intencions) sobre un col·lectiu que la vox populi tracta en uns altres termes?
  • Si acceptem que la novel·la negra serveix per explicar la cara negra de la societat i també per explorar la nostra ànima negra, podem dir que hi ha exemples de les dues opcions a la NNCC? Per quin motiu hi ha tan poques NNCCs que hagin decidit parlar de la cara fosca de l'ànima? Per què la majoria de protagonistes són personatges solars, intrèpids alter egos idealitzats de l'autor? (Detectius d'una sola peça, bona gent, de moralitat estrictament burgesa, etc). Plantejat d'una altra manera: quants narradors o protagonistes hi ha mentalment alterats, sociòpates, assassins en sèrie, culpables, traïdors, mala gent que posin el lector en estat d'alerta i que es facin propòsits literaris de risc?
  • Hi ha novel·les o autors que tinguin com a objectiu prioritari ser contractats com a guionistes d'un serial per al sobretaula, a la TV3? Què ens ho fa sospitar?
  • La possiblitat d'una Catalunya independent ha entrat a la NNCC en una colla d'obres. Aquesta irrupció fa que la NNCC esdevingui sense adonar-se'n ciència-ficció especulativa i perdi interès en tant que narrativa negra strictu senso?
  • Parlem de xifres de lectors i de xifres de vendes (que per alguna cosa som la Catalunya menestral i del calaix): qui gosa publicar els números? Per engrescar el debat en aquest punt, em permeto fer una excursió fora de la literatura i del món editorial, i me'n vaig fins a Unió Democràtica de Catalunya, un partit que es resisteix a fer eleccions primàries entre la militància pel simple fet que fer unes eleccions primàries l'obligaria a dir quants militants té. De què estem parlant (de què estem parlant, que en català vol dir de quant estem parlant).

8 comentaris:

  1. Hòstia, aquesta pregunta sobre el serial de sobretaula me l'hauries d'aclarir, si és que et refereixes a algú en concret (en privat, com vulguis, però m'has deixat de pedra).
    Em semblen molt pertinents moltes de les preguntes, i donen molt de si. Pel que fa a mi, m'interessa sobretot la dels mossos i polis ètics i bons. Ja et dic jo que, en principi, una servidora no té cap intenció de reflectir això. No vol dir que tots els polis que jo hagi de fer sortir en els meus escrits hagin de ser necessàriament corruptes, però no tinc cap intenció de crear cap heroi que vesteixi uniforme ni res similar. Més aviat m'interessa el contrari.
    Pel que fa a la resta, es tracta de debatre i parlar. .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna M., el teu comentari m'agrada molt pel sol fet de ser-hi, i sobretot perquè la invitació a debatre i parlar és el que jo diria que ens cal. És evident que cada autor ha de fer el seu camí, perquè aquesta és una feina solitària que no sap res de països ni de causes culturals, però em sembla que caldria aprofitar el vent favorable per debatre els punts febles.
      Sobre autors amb vocació de guionistes de la Teletrès no en diré res aquí, tot i que si mires entre els noms "comercials" crec que ens posarem d'acord, però això és una anècdota.
      Respecte de la policia autonòmica (la que buida ulls i després diu "jo no he estat") t'he de dir que mentre em documentava per al "Besòs Mar" vaig contactar amb un càrrec dela insitució que, en saber el to de la novel·la, va fer mutis pel fòrum i em va estar evitant durant mesos. Tinc els seus mails guardats.

      Elimina
  2. Contesto:
    1.- Questiona la realitat de la societat catalana actual? Home, he llegit "El tant per cent" o "Cinc metres quadrats de sang jove" o "Societat negra" i no em semblen desencertades.
    2.- No ho fa malament en Pau Vidal això de reflectir la diversitat llingüística, per citar un autor de novel.la negra.
    3.- No tots els policies de la novel.la negra catalana són corruptes, vaja. El policia d'en Albert Villaró és un paio un xic especial, però ¿corrupte? no. Els policies d'en Agustí Vehí tampoc. La sergent Anna Grimm tampoc ...
    4..- Mira, aquesta et dono la raó, perquè el primer que se'm ha passat pel cap és "En el nom del porc" de Pablo Tusset; però crec que la va escriure en castellà.
    5.- NPI - crec que hi autors que escriuen "amb llenguatge cinematogràfic" i que la narrativa de les sèries de televisió o de les pel.lícules de cine ens influeix a tots.
    6.- M'agrada la ciència-ficció, mira. I no crec que desmereixi el "maridatge" amb la novel.la negra. Pregunta-li a Phillip K. Dick
    7.- El món editorial està en crisi des de fa anys (molts). Cada vegada llegim menys. Arribar a 1000 exemplars venuts d'una novel.la negra deu ser tot un éxit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tanit,

      Abans de res t'agraeixo la generositat en respondre.
      Jo diria que hi ha més exemples que qüestionen la realitat, però penso que em demano si anem una mica més al fons, amb més assiduïtat i amb més intensitat. Tal com jo ho veig, tenim molta tendència a una mirada superficial que de vegades és tan sols òbvia. La meva pregunta no està destinada a qüestionar què hi ha si no a provar d'incentivar que anem més al fons. I sobretot sense por.
      La novel·la negra dels anys setanta i vuitanta donava per fet que la policia era pressumptament corrupta, prò l'aparició dels mossos d'esquadra va provocar una reacció sorprenent (ingènua o malèvola) de bonisme envers un cos que és tan sols un altre cos policial.
      En els textos negres escrits en castellà és freqüent veure inclusions en català (Montalbán, Mendoza, Marsé) però és força més estrany a la inversa.
      No em vull imaginar com hagués mirat Philip K. Dick la qüestió de la independència catalana... Però com que això és un assumpte complex (emocionalment) no m'hi fico. En tot cas, em sembla rellevant dir que a la novel·la negra, la possibilitat de la independència m'agradaria que fos vista de forma més crítica, tal com crec (jo, personalment, ingènuament) que hauria de ser vista des d'un gènere com aquest,
      La realitat de la lectura (i les espectatives racionals) és gairebé apocalíptica, però segurament no ens hem de fixar en aquesta realitat.

      Elimina
  3. M'afegeixo al debat, que és prou sucós. Estic globalment amb en Lluís.
    Tinc la percepció que el tronc principal de la novel·la policíaca catalana d'aquest darrers anys, seria el que es podria denominar "novel·la policíaca xiroia", una versió nostrada dels "cozies" anglosaxons.
    A la novel·la negra i policíaca catalana li falta mala llet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'aportació! Has dit en molt poques paraules allò que jo he dit en uns quants paràgrafs... M'apunto la denominació "novel·la policíca xiroia, que m'ha agradat molt i que ben segur faré servir aviat, al proper festival.
      Caldria prendre's la mala llet molt seriosament, perquè altrament no se'ns prendran seriosament a nosaltres. També he de dir que em cal ser humil, ja que no conec tota la producció negra en català i és possible que se m'escapin títols que podrien contradir-me. Si algú me'ls vol deixar aquí anotats prometo revisar les meves afirmacions.
      Del poc que conec, en posaré un petit exemple perquè cadascú tregui les conclusions que trobi. L'editorial Alrevés (l'editora de crims.cat) té una col·lecció de novel·la negra en castellà (on hi ha un títol que és justament "Mala hostia", de Luis Gutiérreez Maluenda. De la comparació de les dues col·leccions s'arriba a conclusions? Quines serien? Quines hipòtesis es podrien formular?

      Elimina
  4. Bona nit, Lluís
    Quan vaig pensar en l'Anna Grimm la idea que tenia era de fer una persona normal, una dona amb els seus problemes i fantasmes personals que és policia. Hi ha altres companys que no en surten tan ben parats. Però sí que tinc la idea de que no tothom és dolent o bo. Que no és tan fàcil.
    M'ha agradat especialment el que dius dels registres lingüístics i crec que cal fer un esforç en reflectir expressions i maneres de la nostra parla que és diversa i prou rica.
    Molt bon apunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans de res hauria de llegir les històries de l'Anna Grimm. He dit per aquí que desconec gran part de la producció catalana, i potser seria ineterssant que ens coneguéssim millor les persones i les obres que breguem en el gènere, i en una llengua i un país que no ens ho posen fàcil (massa gran és dolent, massa petit també). Sobre els registres i les varietats de la llengua (i els diversos idiomes del carrer) potser es podria fer un altre d'aquests festivals que es fan. En tot cas, que se'n parli i que pensem que és una qüestió interessant ja ho trobo molt bo.
      Si la novel·la negra ha de reflectir (o enunciar o denunciar) la realitat, sembla evident que també ha de tenir en comte la diversitat idiomàtica.

      Elimina