Tant li fa quan es van conèixer en Kenneth Anger i en Bobby Beausoleil i què se'n va derivar de la seva amistat: el que ens interessa als humans vius és quina mena d'obres van produir tots dos junts. De fet, que en Bobby conegués en Charles Manson poc més tard que el productor esmentat no és aletaori (alea iacta est), perquè aquesta nova coneixença el va dur a una presó dels Estats units (un presidi de l'estat d'Oregon) on encara viu. Se'n pot dir "viure" del fet biològic que s'esdevé darrere les reixes d'un penal?
En Bobby va començar una carrera musical molt interessant en la psicodèlia dels anys seixanta i poc després va participar en l'assassinat d'un narcotraficant, un delicte que no li va impedir de continuar composant músiques tan satàniques com ingènues, lisèrgiques i fluorescents. Com ara la banda sonora de "Lucifer Rising":
Diuen (els estudiosos de la criminalística satànica) que en Carles Manson va conjuminar l'assalt mortifer a la casa de la senyora Sharon Tate per un càlcul erroni que pretenia exculpar en Bobby d'un crim anterior. Es tracta d'un raonament delirant i propi d'una ment corpresa per les substàncies tòxiques que formaven la base dietètica de la colla d'en Manson. Mai no sabrem quines ments són més alterades (si les dels vigilants de la llei o les dels seus infractors drogats), però això seria un altre debat, que ara em fa mandra. (Potser és per això que escric novel·la negra, perquè els agents de l'ordre em semblen persones profundament malaltes)
L'escriptor Truman Capote va visitar en Bobby quan ja era un pres (en Truman se sentia atret pels criminals un cop detinguts i empresonats), però en aquest cas no van congeniar. Malgrat tot, un dels relats del llibre "Música per camaleons" tracta de la trobada amb en Bobby allà al talego d'Oregon. Després de Dostoievski, Capote deu ser el següent autor més rellevant de la literatura mundial, de manera que no el podia passar per alt en aquesta ressenya.
En Bobby té una conducta exemplar al presidi d'Oregon (és pacífic, inventa instruments i composa música), de manera que en van demanar la revisió de la condemna més d'una vegada. Però no la hi concedeixen pel seu perfil d'adorador de Satanàs, al qual sembla que no té ganes de renunciar. De poc li han valgut les aportacions dels qui han defensat, amb justesa, que els adoradors de Satanàs han matat molt poc en comparació amb els adoradors de Jesucrist, que han matat milions de milions de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada