El déu zombi

Henry Saint Clair Whitehead (Elizabeth, New Jersey 1882 - Dunedin, Florida, 1932) és l'autor de Jumbee, un recull extraordinari de contes d'inquietud escrit a partir de les experiències viscudes durant els anys que va passar a les Illes Verges, i que té com a eix els ritus del vudú.

Whitehead sembla un precedent de Wade Davis i el seu Explorations and discoveries in the Amazon rain forest, un treball d'etnobotànica que va servir de base per a una de les millors cintes sobre el vudú i el tema del zombi: The serpent and the Rainbow.

D'entre els catorze relats fascinants del volum, Passing of a God (traduït per El paso de un dios i per Muerte de un dios en funció de l'edició) m'ha trasbalsat especialment. Whitehead construeix un relat d'estructura brillant que arrenca d'un diàleg que esdevé narració, una narració creïblement oral i sorprenentment contemporània: l'oralitat apropa el relat al lector i alhora el distancia de l'autor que se sotmet a una veu aliena, la del doctor Pelletier, un malalt de càncer. Pelletier és una creació rodona i agosarada: és dubtós, físicament malagraciat, un occidental enmig d'una cultura llunyana i exòtica lleugerament emparentat amb el paranoide Mister Kurtz de Conrad a El cor de les tenebres.

El relat gira sobre els rituals del vudú, i el tema del zombi és tangencial. Allò important és la perplexitat de l'individu format en els paràmetres racionals de la ciència quan topa amb l'evidència d'una realitat que s'esmuny i supera el mètode. Passing of a God també és un conte trangressor i provocador que planteja una visió brutalment desacomplexada de la malaltia cancerosa. Des del punt de vista del lector del segle XXI, el conte pot semblar incorrecte perquè el tumor cancerós (abdominal en aquest cas) és vist com un embaràs i genera en la víctima unes emocions ambivalents.

Whitehead -en d'altres relats del recull- sembla que insinuï la mirada materialista sobre el tema del zombi i que proposi una lectura quasi marxista. Aquesta proposta és la que presenta White Zombie de Victor Halperin (1932), que deu ser la millor aportació al zombi des del cinema, i planteja el zombi com a metàfora de l'explotació de l'home per l'home: el mort vivent és l'obrer sotmès a un sistema positivista, capaç de canibalitzar, corrompre i contagiar els semblants.

Així com el vampir ha tingut infinites lectures (que inclouen la social: el qui compra la sang -el temps, els somnis- dels altres per sobreviure), el zombi també té autors que il·luminen visions realistes: el zombi és una versió del lumpen capaç de revoltar-se fins a subvertir l'ordre del capitalisme global (Guerra mundial Z) però que sol conformar-se amb assaltar els super-mercats com uns vàndals locals identificables amb els grups anti-sistema (Dawn of the Dead).

En els relats de Whitehead, el vudú i el zombi són l'expressió d'un ordre alternatiu en una altra societat i en uns altres paràmetres que expliquen la realitat.