dissabte, 28 de novembre de 2015

Julián Ibáñez, Giley


Acabo de llegir per primer cop una novel·la de l'escriptor Juliàn Ibáñez (Santander, 1940). "Giley", un text de mida ajustada i de llenguatge precís. No li sobren paraules. Les que hi ha són les que calen, Els personatges i l'atmòsfera prenen cos a una velocitat de vertígen entre aquestes 200 pàgines exactes.

He arribat a en Juliàn Ibáñez després de les recomanacions que en fa en Jordi Canal (un dels qui més en sap sobre novel·la negra), i després de llegir-li alguns comentaris, secs i àcids, a propòsit de l'estat de la literatura negra espanyola. Confesso que el desconeixia, tal com desconec molts d'altres autors imprescindibles. Imprescindibles no tan sols per la qualitat de la seva obra, si no perquè formen part de la generació precedent a la meva, la que ha mantingut en bon estat el gènere.

Julián Ibáñez, no obstant això, és allò que se'n diria un escriptor maleït o un autor "de culte", depèn de com enfoquem la mirada. Invisible als mitjans i absent als festivals. No sé si per voluntat pròpia o perquè la publicitat i les grans editorials opten per d'altres autors, per d'altres estratègies comercials que miren nord enllà. Tan sols puc parlar d'allò que sé, i tan sols sé allò que he llegit a "Giley".

Amb un to que remet a Hammet i en certa manera a Thompson (intueixo que són referents d'Ibáñez), el relat s'arrossega pel paisatge polsegós de La Mancha que també va acollir el Ingenioso Hidalgo. Al fons hi ha la refineria monstruosa de Puertollano, amb les llumetes i els fums i les pudors que empastifen l'aire. Damunt la terra, les petites corrupcions d'un policia gran i cansat, les trifulques entre la policia i la guàrdia civil, els delinqüents menuts, els gitanos, les cases de putes, adolescents que desapareixen de casa durant unes hores, alcohol, tipus que exploten altres tipus, mentides, fanfarrons i macarrons.

"Giley" és un text que defineix amb precisió els paràmetres del gènere anomenat negre i en delimita el concepte. Podria servir com a paradigma i com a exemple per explicar-ho. No tan sols per la mirada que projecta sobre el món, si no també pel to i per l'ús del llenguatge. I per uns diàlegs creïbles, potents, que esquitxen la narració en la mesura justa. No és fàcil llegir diàlegs tan ben calculats i tan vibrants com els d'Ibáñez. Feia molts de temps que no llegia un autor capaç de construir diàlegs amb aquesta solvència en cap de les llengües que s'escriuen a Espanya.

"Giley" és una novel·la breu i complexa per on transiten personatges tan obscurs com ben explicats. Personatges que es defineixen per allò que fan i allò que diuen, i dels quals no cal explicar-ne ni què pensen ni si són alts o baixos, rossos o pèl-rojos. Quin sentit tindria entretenir-se en la descripció d'algú que és una ficció literària, quan només ens interessa saber com actuarà enmig de la corrupcio general i l'amoralitat? Hi ha un residu d'ètica a l'ànima humana? I si hi és: com la podem identificar?

Juliàn Ibáñez du la prosa seca fins a la vora d'una lírica que tan sols es deixa intuir, com la llum del sol al final d'un enorme banc de boira. Però no ens la deixa veure mai: el món -agradi o no- és un lloc lleig. I al damunt, l'hem cobert de merda.


Giley
Julián Ibáñez
RBA, Barcelona, 2010
9,50 euros

divendres, 6 de novembre de 2015

Londres Noir, True Crime


"Londres Noir" és el títol d'una edició magnífica que acaba de compondre l'Editorial La Felguera, i que obre la col·lecció "True Crime".

Una paorosa família de caníbals, un insensat que va difondre una falsa declaració de guerra, els plans d'una organització secreta per enderrocar el govern, uns lladres de cadàvers, un pirata intrèpid, un terrorífic assaltador de camins, parricides. Crims i càstigs. Molts crims esgarrifosos i molts càstigs cruels, terribles, molt exemplars. Aquest és el contingut de "Londres Noir".

L'edició present és una selecció dels relats que van aparèixer a The Newgate Calendar, una publicació anglesa de finals del segle XVIII que recollia els crims més esgarrifosos amb una intenció noble i didàctica: s'animava els nens a llegir-la perquè els explicava, amb una vehemència atroç, que que li la fa, la paga. I que el braç de la justícia és llarg, inflexible i eficaç.

A més a més de la selecció de relats, el llibre compta amb una introducció de Charles Dickens on hi relata la visita a la presó de Newgate, un text que era inèdit fins avui.

Es considera que "The Newgate Calendar", que duia per subtítol "El sangonós registre de malfactors", és una publicació que, junt amb la Bíblia, es podia trobar a qualsevol llar anglesa entre 1750 i 1850. Els anglesos, en aquell temps, s'enorgullien dels seus criminals tant com de les seves tropes, que conquerien el món.

La fascinació que va crear la publicació, a l'època, fou tan gran que durant molts anys es va considerar la crònica criminal com un gènere, que fou el més venut en la història d'Anglaterra.

Cal parlar de l'editorial La Felguera, que fa un treball extraordinari i exemplar. Unes edicions elaborades, tractades amb un amor poc corrent, amb autèntica devoció. Les publicacions de La Felguera recullen una literatura gairebé oculta i rescaten textos imprescindibles per comprendre el passat recent: per comprendre qui som i d'on venim. Si hom dóna una breu ullada al catàleg, se n'adonarà de la tasca que estan fent, del valor que té i del deute que la nostre memòria, tan feble i tan maltractada està adquirint amb aquesta aventura editorial.

Tenir aquest llibre a les mans és, per a mi, no tan sols un plaer si no la resposta a un imperatiu moral.