Montse Sanjuan. L'entrevista

Montse Sanjuan és l'autora d'una primera novel·la, La sergent Anna Grimm, amb la qual entra en el paisatge de la ficció policíaca amb molta energia. En el més estricte sentit del thriller, narra la investigació d'uns crims serials a la ciutat de Lleida, capficada en la boira. Anuncia que molt aviat tindrem el segon lliurament de la sèrie dedicada a la investigadora, però no en revela res. Sanjuan té una bona col·lecció de relats breus apareguts en diversos suports, i especialment al blog Llibres llegits i per llegir.

Professora de literatura a secundària, Montse Sanjuan és una lectora constant i extensa: l'amor per la lectura ocupa una part molt important de la seva vida. Ens trobem un dissabte a mig matí, a la terrassa d'un bar minúscul, en una placeta molt menuda de la Barceloneta. Des d'aquí fins a la llibreria Negra y criminal deu haver-hi uns dos-cents metres.

Nigra Sum: Montse, la primera pregunta que se'm va acudir tracta del cognom de la sergent Anna Grimm, la protagonista de la novel·la.

Montse Sanjuan: El cognom de Grimm es deu als germans Grimm, és clar. Els seus contes són els que em van dur al món de la lectura i la literatura, i això és un homenatge. També vaig tenir en compte que és un cognom d'origen alemany, i vaig pensar que això li donava joc al personatge, que li afegia qüestions: qui fou el seu pare? Això va quedar obviat, però potser ho recuperaré per a una altra novel·la. Com a anècdota, he de dir que quan ja tenia el nom decidit, vaig descobrir que un personatge de la sèrie Anatomia de Grey es diu Anna Grimm...

NS: Parlant de la lectura... Tinc la impressió que el jo escriptor és una mutació del jo lector. A banda dels germans Grimm, quins són els teus referents? Quines lectures creus que hi ha darrera La sergent Anna Grimm?

MS: En novel·la negra, el meu referent és Henning Mankell, i crec que això es nota. Tot i això, el seu personatge Kurt Wallander és una persona autodestructiva i jo volia crear un protagonista normal, una dona normal que simplement fa de mosso d'esquadra.

NS: La novel·la transcorre a Lleida. Això es pot explicar perquè és la teva ciutat, però m'agradaria parlar del potencial literari de Lleida, que trobo que el té però que no està explotat. Tu el prens per la banda de la boira i de l'aïllament, i diria que parles molt d'aquesta ciutat tancada i amagada dins de la boira, plena de misteri. Per què diries que Lleida apareix poc a la literatura?

MS: Hi ha un precedent de novel·la policíaca situada a Lleida, que és L'abominable crim de l'Alsina Graells d'en Pep Coll. El que passa és que Lleida, com a espai literari, està poc treballat. En Josep Borrell va dir, a la presentació que em va fer, que amb La sergent Anna Grimm Lleida s'eleva per fi a paisatge literari. He situat el lloc dels crims en espais emblemàtics de la ciutat per veure si els lectors s'animen a passar de La Panadella i s'apropen a la nostra ciutat. També penso que és interessant parlar d'aquesta burgesia de les ciutats petites...

NS: Sense intenció de revelar la trama, a mi m'ha agradat que l'origen dels fets que donen lloc a l'argument arrenquin d'un poblet de la vora de Lleida, a la riba del Segre. Els que jo he conegut em transmetien una mena de tristor que em feia pensar, també, en arguments de novel·la negra, i em remetien al cinema d'en Claude Chabrol...

MS: De petita anava sovint a un d'aquests pobles del Segrià, a veure uns oncles. M'impressionava molt la boira que ens trobàvem a la carretera, que llavors no estaven tan ben senyalitzades. La boira era tan densa que una vegada la meva mare va haver de baixar del cotxe per guiar-nos... Quan arribàvem allà, jo tenia la sensació que les cortines de les finestres s'obrien per mirar a veure quin era aquest cotxe, qui era aquesta gent que venia...

NS: Un element destacable de La sergent Anna Grimm és que està escrita en el que s'anomena la varietat occidental del català.

MS: Em sembla important que la literatura reflecteixi les diferents parles de la llengua catalana. Els personatges de la novel·la parlen com jo o com els que vivim allà, i això és important. En aquest sentit, et volia recomanar Cap llàgrima sobre la tomba de la Sílvia Mayans, que reflecteix la parla del Matarranya d'una forma excel·lent. Una novel·la està molt ben escrita.

NS: La trama principal, però també la secundària que li fa de mirall, tenen a veure amb allò que entenem sota l'epígraf  de la "violència de gènere", per fer servir el terme que usa la premsa. Per què vas escollir aquest tema? A mi em sembla un tema molt difícil de tractar sense caure en el pamflet o en el maniqueïsme.

MS: La primera imatge que vaig tenir va ser la d'unes noies que s'apropen a uns nois, que després les violaran. Volia escriure sobre unes persones que passen per bons ciutadans i que no ho són, que amaguen coses fosques del seu passat. D'alguna manera, m'interessa molt el tema de la frontera entre bo i dolent, i aquest és un dels temes principals que tracto: ni els dolents ho són tant, ni els bons són del tot bons... L'assassí potser no és una mala persona, i les víctimes no són els ciutadans exemplars.

NS: La novel·la sembla que parli de la justícia: els crims que comet l'assassí són un acte de justícia?

MS: Exacte. Quan presento la novel·la dic que és una novel·la policíaca però a la vegada una reflexió sobre el què és legal i el què no, i sobre el que és legítím i el que no.

NS: Com a lector, m'ha semblat intuir que la novel·la recull alguna cosa molt contemporània, molt d'avui. Ara veiem com es revisen, surten a la llum i fins i tot es castiguen actes de persones que durant molts anys no tan sols han estat impunes dels seus antics delictes, si no que fins i tot han estat ben valorats. No tan sols en Pujol, si no tants altres...

MS: Segurament ara ens preguntem què hi ha darrera de les aparences... Potser no volia aprofundir en aquesta idea, però sí en la idea que la gent no és el que sembla, potser no som prou sincers... Potser se'ns estan començant a obrir el ulls en moltes qüestions, tal com va passar després de veure el documental “Ciutat morta”... Tot i això, caldria pensar perquè necessitem que ens ho expliquin per la televisió.

NS: Canviem de tema. Tots els autors tenen un mètode per escriure. Quin ha estat el teu?

MS: El meu mètode comença per pensar la novel·la. Quan començo a escriure ja la tinc pensada i sé què he de fer, de manera que no conec allò de l'angoixa davant del full en blanc. Escric a mà i de manera desordenada, i després ho vaig ordenant... Faig unes quantes indicacions que no passen d'un full. El que faig sempre és sortir de casa i anar a caminar. I de la mateixa manera, quan em trobava en un punt en què no sé què dirà l'Anna o què farà, em posava els keds i me n'anava carrer Major amunt i avall. I quan ho tenia pensat me'n tornava a casa. És com si una veu m'ho dictés.

NS: Em podries acabar les frases...

L'últim llibre que he llegit és... Roseanna, del matrimoni suec Sjöwall i Wahlöö, el primer de la sèrie de l'inspector Martin Beck. En va parlar en Sebastià Bennasar quan va venir a Lleida. Abans vaig llegir el teu, i abans les Herències col·laterals d'en Lluís Llort. I en tinc un d'en Marc Moreno per llegir. 

La darrera pel·lícula que he vist és... La història de Marie Heurtin, que és molt bonica... Però he de dir que potser fa un mes que no he anat al cinema. 

L'època que m'ha tocat viure és... fantàstica. No pots dir el contrari. Des de petita penso que m'ha tocat viure una bona època, perquè penso en quina vida duien les dones d'anys enrere...

NS: Com a lectora, quin lloc ocupa la producció catalana a les teves lectures? Creus que cal llegir sobretot el què es fa aquí o t'estimes més conèixer el que s'escriu a fora?

MS: Sóc molt de llegir autors catalans i espanyols, tant els contemporanis com els clàssics. Dono classes de literatura castellana i sóc una enamorada de la llengua castellana, que no té res a veure amb allò de la lengua del Imperio... m'agrada molt la generació del 27, i els sudamericans... una de les meves novel·les preferides és Sobre héroes y tumbas de l'Ernesto Sábato. Però els meus preferits són els russos. La meva novel·la preferida és Anna Karenina. També m'agrada la novel·la romàntica del dinou, com La dama de blanc d'en Wilkie Collins. I en Dickens, les Brönte... Sóc molt lectora, tot i que darrerament només llegeixo negre perquè vull conèixer els autors catalans com tu, la Villalonga, en Bennasar...

NS: Si només llegim novel·la negra...

MS: És clar, ens tancarem. I cal tenir present que la novel·la negra, per més negra que sigui, ha de ser literatura per damunt de tot. Això ho va dir l'Anna Maria Villalonga fa poc. T'ha de fer gaudir del llenguatge, t'ha d'emocionar. Si no fa aquests efectes, no és literatura. La literatura és un gran entreteniment que ens fa pensar i que ens fa gaudir de la llengua escrita.

NS: Com que tots dos treballem a la docència, per acabar et vull posar una qüestió que m'interessa personalment: quina creus que és la funció dels docents el 2015?

MS: Els docents del 2015 hem de fer el què puguem. A part d'això, com a professora de literatura diria que la nostra funció és intentar que els nois i les noies surtin de la seva realitat quotidiana, que es mou entre la televisió i els jocs. Que vegin que la lectura pot ser tan divertida com els jocs d'ordinador. Com a docent, m'agradaria aconseguir que els alumnes aprenguin a escollir, que tinguin esperit crític i que sàpiguen pensar per sí mateixos. Això si és que poden, en aquesta societat tan dirigida que tenim...