La conspiració contra l'espècie humana

De Thomas Ligotti n'he escrit en d'altres articles d'aquest bloc, i des que vaig conèixer la seva obra que m'acompanya allà on vagi com un Virgili nascut a Detroit. Però no és fàcil de parlar-ne, perquè hom se sent petit i maldestre quan pretén explicar els genis. De manera que no sé perquè em poso pals a les meves rodes, perquè provar de ressenyar The Conspiracy Against the Human Race tan sols em condueix a fer el ridícul.

Thomas Ligotti (Detroit, 1953) és l'autor contemporani de referència per comprendre el camí que ha pres la literatura anomenada estranya (i que abans solíem anomenar de terror o gòtica). Hereu tardà de Lovecraft, Ligotti ha dut el terror còsmic de l'escriptor de Providence fins a un terror filosòfic, poètic i nihilista radical en el qual descobrim que darrera d'aquells déus monstruosos i cruels (Chtulhu, Nyarlathotep, etc) hi ha un horror encara més gran, més definitiu: la buidor absoluta, la indiferència de l'univers envers el sofriment de l'espècie humana.

Després de llegir "Noctuario", un recull excel·lent de contes editat per Valdemar, la mateixa editorial ha publicat aquesta Conspiració contra l'espècie humana, on Ligotti exposa les seves idees més obscures en clau d'assaig, les idees que són a la gènesi de la seva obra de ficció. Si Lovecraft va escriure el fantàstic assaig "Horror in literature" on demostra ser un gran lector i un gran analista, Ligotti tan sols dedica un capítol a l'expressió literària del seu nihilisme filosòfic (Autòpsia d'una marioneta: una anatomia del sobrenatural, que és el capítol més extens -i potser, també, el més brillant del llibre).

L'assaig de Ligotti s'arrepenja en diversos pensadors del nihilisme i del pessimisme filosòfic, però ressegueix Peter Wessel Zapffe (Noruega, 1899-1990) i la seva obra L'últim messies, un dels precursors de l'antinatalisme i no gaire allunyat de Cioran, per entendre'ns.

La conspiració que explica Ligotti és un concepte complex però senzill alhora: allò que conspira contra nosaltres no és altra cosa que la nostra pròpia consciència, un error en l'evolució de l'espècie. El què Zapffe considera un excedent de consciència (la consciència que és conscient de sí mateixa): és un producte evolutiu incomprensible, perquè ens ha dut a ser conscients del sofriment i de la malignitat inútil en què vivim. Si alguna cosa uneix els éssers vius del planeta -diu Ligotti- és el sofriment del qual en som conscients, i la consciència d'aquest sofriment és maligna i inútil. Hom tendeix a veure la transformació del cuc en crisàlide i de la crisàlide en papallona com un espectacle bell, però tan sols a un cervell drogat se li escaparia el sofriment horrible i la inutilitat que hi ha en aquesta transformació dolorosa. Hi ha estudis neurològics molt recents que expliquen que un nadó humà percep el dolor que percebria un adult multiplicat per quatre: la nostra primera experiència és un dolor enorme.

Tal vegada, per tant, ens passem la vida buscant arguments i enganys que ens duguin a una idea del plaer -o del no-dolor-, passant per alt que la majoria estan relacionats amb la sexualitat (eufemisme de la funció reproductora que tan sols és eufemística a les cultures occidentals), i que condueixen a un nou ésser inútilment dolorit, sotmès a la mateixa malignitat inútil dels seus progenitors.

I és per això que l'autor explica els mecanismes (perversos però tal vegada inevitables) que ens empenyen a dismuinuir, enredar i limitar l'excés de consciència: la sobrevaloració del plaer, la superficialitat, l'estupidesa i l'evasió del pensament, la cultura de l'oci i de l'entreteniment, etc. El conjunt d'estratègies que usem per evitar allò que la nostra consciència excessiva ens presenta de forma irrefutable: no tan sols que la vida és un sofriment inútil (en la línia de l'existencialisme) si no que l'espècie humana és un fracàs i un desastre absolut. En aquest sentit no calen les explicacions ni els exemples: n'hi ha prou amb estar atent a les notícies que la premsa ens du, i que parlen de misèria, guerra, fam, precarietat, desigualtat, barbàrie, explotació, abús, etc.

Ligotti presenta somerament les alternatives que tenim: des de l'ecocidi (l'extinció programada de l'espècie per la via de l'antinatalitat) fins al desig d'un desastre de magnitud més gran, en el qual sigui tot el planeta el qui desaparegui.

[Quan parla de l'ecocidi i de l'antinatalitat, m'agradaria fer-li notar a Ligotti que s'ha oblidat de Luis Bulffi, metge i escriptor anarquista espanyol, l'autor de Huelga de vientres, on proposava una forma radical i nihilista de resoldre la lluita de classes: a través de la suspensió de la natalitat de la classe obrera].

Amb la publicació de La conspiración contra la especie humana, Ligotti dóna més entitat filosòfica i més visibilitat al nihilisme que ja és un tret identificador de la cultura dels principis del segle XXI. Promogut en el món dels media per les referències indiscutibles que en fa una sèrie de TV tan global com True detective, ara es pot llegir Ligotti en castellà, en aquest text assagístic i radical fantàsticament traduït per Juan Antonio Santos, que també ha estat un gran traductor de Lovecraft.

Someone once told me time is a flat circle. Everything we've ever done or will do, we're gonna do over and over and over again.

True detective, Temporada 1, Capítol 5

La conspiración contra la especie humana

Valdemar, Madrid 2015

20,00 Euros