Pilar Pedraza (Toledo, 1951) és una escriptora que ha entrat a la meva vida des de fa poc, però que ja hi ocupa un lloc rellevant. Després de llegir el seu magnífic treball sobre la bruixeria titulat Brujas, sapos y aquelarres he trobat Mater Tenebrarum, un dels contes del llibre Arcano trece.
Mater tenebrarum és un relat sobre les bruixes rodó i alhora desconcertant que no ocupa més de trenta planes però on hi suggereix tantes imatges que sembla extendre's fins als somnis. Coneixedora i excel·lent divulgadora de la història de la bruixeria, al conte sap dosificar-se i ser irònica, distant i propera, gòtica, cruel, humana.
Mater tenebrarum és un joc narratiu amb el punt de vista, un compendi de coneixements històrics i esotèrics, una reflexió sobre la condició humana i sobre la feminitat, una tranquil·la mirada sarcàstica sobre els mascles, una successió de frases i de construccions brillants. A les primeres planes descriu el gos Lupo amb una de les millors descripcions que mai no he llegit sobre aquest animal:
Tenía en el lomo unas pupas rosadas que no acababan de curársele. Y, lejos de atenuar su fealdad, la ternura de su mirada la acentuaba. Pero era un buen perro.
La nena Ángela, la protagonista del conte, és una aprenent de bruixota que pretén avançar i suplantar la mestra com més aviat millor, i per això el relat esdevé moral a la manera dels grans contes morals -que són els nostres referents des del temps antics:
La bruja llevó a cabo sus manejos en presencia de la pequeña, que no perdía detalle. Sorbía sus conocimientos con la fría avidez del discípulo que sabe que traicionará al maestro y no siente escrúpulos ni prevé remordimientos.
Pedraza em sembla una de les autores contemporànies més interessants del panorama literari peninsular i m'és la referència mentre assajo d'escriure una novel·la que parla de la bruixeria al Pirineu català (a la Vall Fosca).
Doncs se t'ha girat feina, bona recerca, ja friso per llegir-lo!
ResponElimina